paraules a Maria
Me'l sé tot, sencer, de dalt a baix, de memòria. Si vols, quan tornis, te'l recitaré a poc a poc, a cau d'orella. Paraules a Maria (Josep M. Llompart) La veritat, Maria, és que ben clares vegades pens en tu. La voladissa només d'una libèl·lula, un tendríssim matí de juliol, tal volta una aura, un lleu batec de fulles somnolentes o per ventura l'ala de tristesa que en una nit ben estrellada em toca adesiara els polsos com si fossin els tentacles de l'ànima, i me'ls deixa suaument adolorits, et fan presència. Llavores -ja t'ho he dit, poques vegades- véns cap a mi, tan nul·la i petitona com te n'anares buit enllà, repòs enllà, o com vulguis que això es digui. Escolta, si avui jo, el teu germà, goso inventar-te , no és per fer-te el poema que caldria. Posats a ésser sincers hauré de dir-te que m'importes ben poc, que fins i tot en la trista infantesa que qui sigui -tal volta Déu- volgué que fos la meva vaig sentir cap a tu un lent