al nord, el far del sud
Se't va fer cada cop més menuda, la llum del far del sud, i vas decidir caminar d'esquena per no mastegar més desil·lusions. Que dures, les pedres de lluna negra al camí de tornada −també havies imaginat que hi hauria sorra càlida i clara−. Ha estat un miratge , vas decidir, i et vas negar obstinadament a girar el cap, però et ballaven pertot, a fora i a dins, els ulls verd-blau i el cos càlid i clar, de lluna color d’oliva, color de sorra. Era forta i era trista i era prohibida. Potser et ballen encara les pupil·les còmplices, ara que ja no persegueixes la llum dels fars, que ja no perds el centre, que et sembla que has guanyat la partida i que no has perdut la vida. Potser et desperta de vegades, encara, el seu riure, ara que ja no trepitges pedres negres amb sabatots de fang, que no la perds cada vespre amb un plor, ara que ja no importa si és prohibida. Recorres altres paisatges, d’esquena a tots els fars. http://es.youtube.com/watch?v=BlwLWCaOZeg