Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2008

El notari Riera

Imatge
Em va atrapar fins a la matinada, enèsima relectura de Mirall trencat : el notari Riera, ja vell, va a veure Teresa Valldaura, que va amb cadira de rodes, a casa seva. Ella l'ha fet cridar perquè vol fer testament. I aquell notari tan famós i aquella senyora tant de llet i de seda... en fi... algú havia endevinat que durant anys s'havien trobat per simular que s'estimaven o per estimar-se de debò perquè són coses d'aquelles que només Déu les sap... Només Déu les sap, perquè de vegades o gairebé sempre ni nosaltres les sabem, no podríem dir si hem simulat que estimàvem o si ens ho hem cregut de debò. Tanta pell de llet i de seda estimada a trossos o en secret, ulls d'aiguamarina i ulls color de mel i ulls castanys de pestanyes llarguíssimes que fan pessigolles a les puntes de. I de sobte, en el punt en què el tramvia s'aturava al seu davant, alguna cosa se li obrí per dintre i li omplí la boca d'una dolçor inútil de petons antics i de llavis tendres (...)