La vida té vida pròpia

Tenia la intenció de comprar-me una bicicleta de segona mà tan bon punt arribés a la ciutat, però les inclemències climatològiques (previsibles, d’altra banda), la paranoia que s’estenia per tota la facultat sobre els violadors i la butxaca migrada me’n van fer desistir. A més, la residència on m’allotjava, com la majoria, només estava a cinc minuts a peu del Humanities Building i del centre. Una col·lega d’en M., una alemanya altíssima d’ulls gebrats i somriure difícil (tot i que segueixi el tòpic, era tal com ho explico), se’n va comprar una i la usava per anar a tot arreu. Crec que no la hi van robar mai. Al campus, pel que sembla, hi havia violadors, però no xoriços. A mi, ni em van violar ni em van xoriçar res, seguint la tradició de bona sort que sempre, fins al moment (toquem ferro) m’ha acompanyat. Vaig néixer amb una estrella al cul, o al front, tant és. Tinc una llet que no me la mereixo. Tampoc no vaig tenir cap accident, malgrat la tortuositat incomprensible dels carrers

Juraria que han començat de matinada. Com la pluja. Imprevisibles, també, com la pluja. Cridava una, responia l'altra. Sense parar. Diàlegs infinits que he imaginat dinàmics, un vol en cercles vertiginosos i provocadors. Odio les gavines, suposo que perquè em fan por ( Pájaros tenia dos rombes i no vaig fer cas dels pares...), perquè són tan insolents com les rates, perquè planten cara i són agressives. Què hi feien, al meu barri, les gavines? Ahir al vespre ja les vaig sentir cridar, i ho vaig pensar, gavines aquí?, i em va fer gràcia; però és que aquesta nit semblava que la meva habitació donés al mar, al principi m'ha semblat que ho somiava, què hi fan, aquí, les gavines, tot això no té cap sentit... I què hi fa la pluja, també, què hi fa ara aquesta tempesta de cop i volta, no entenia res. Al matí el carrer feia olor de tardor.

(He ensopegat amb un blog anaymia , en què noies joveníssimes defensen l'anorèxia i la bulímia com un estil de vida. En el blog, s'hi acumulen fotos " thin inspiration ", com la que mostro, per animar les noies a no menjar. També inclouen frases com aquesta: "La comida es como el arte: existe sólo para mirarla." En un post, una noia parlava del fred: Sabias que al tomar 1 vaso de agua fria estas quemando calorias?? El hecho de que tomar agua fría incrementa el consumo calórico del cuerpo, puesto que se necesita de más calor (calorías) para balancear la temperatura del agua fría que tomamos (aproximadamente 5°C) a la temperatura normal del cuerpo (que es de aproximadamente 37° celsius). Eso sí, no son tantas calorías como para darte rienda suelta en un banquete!! Se estima que se consumen de 60 a 70 kcal. con esta práctica a diario. Si lo contemplas en una dieta de 2,200 kcal…. no es la gran cosa, pero ayuda... Cuando sientas mucho frio en la noche y quieras