Contra la por

Tot i que les Bene Gesserit representen el control social i la manipulació, em permeto de prescindir del context i em quedo amb la lletania de la por, per recitar-la sempre que el monstre ens paralitzi.

I must not fear.
Fear is the mind-killer.
Fear is the little-death that brings total obliteration.
I will permit it to pass over me and through me.
And when it has gone past,
I will turn the inner eye to see its path.
Where the fear has gone,
there will be nothing.
Only I will remain.

Bene Gesserit. Litany against fear. Dune

No he de tenir por.
La por és l'assassina de la ment.
La por és la petita mort que porta a la desintegració total.
Permetré que la por passi per damunt de mi i a través de mi.
I quan hagi passat de llarg,
giraré l'ull intern per veure el camí que ha seguit.
En el lloc per on la por se n'ha anat,
no hi haurà res.
Només hi seré jo.

Bene Gesserit. Lletania contra la por. Dune

Comentaris

Anònim ha dit…
La meva millor aliada contra la por és la meva germana, sempre hi és quan tinc por: Ho deixa tot per tal d'ajudar-me a allunyar-la i em recorda aquesta lletania i m'alenta a trepitjar la por i deixar-la enrere... I, de cop, la por ens fa riure i s'allunya amb la cua entre les cames i torna petita, petita, i llavors és ella qui té por de nosaltres!
M'agrada molt aquest blog, i m'agrada molt com escrius!
Molts petonets!!
5 de juliol de 2008, a les 23:59
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit…
Compartim privilegi: jo també tinc en la meva germana la millor aliada contra la por.
Gràcies per passar per aquí, m'alegro que t'agradi el blog.
Petonets!
14 de juliol de 2008, a les 12:20
obat herbal bronkitis ha dit…
Cordials salutacions de blogger indonesi, el seu article està ple d'inspiració
3 de novembre de 2014, a les 12:45
muara farma ha dit…
La seva Blogger increïble, vaig tenir la sort de visitar aquest bloc
3 de novembre de 2014, a les 12:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Imatge
EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Més informació

Bona Pasqua

Imatge
(Fotografia:  Queralt jqmj  (CC BY-SA 2.0) Ella s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua” ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement, la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos vives. Coincideix
Més informació

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Imatge
Per damunt de tot, jo t'he estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Marilia Samper , L’ombra al meu costat El pare, 89 anys, convalescent d’una fractura de pelvis i amb molt temps per pensar, fa revisió de vida i descobreix, no sense un cert trasbals en el seu esperit desaferrat i zen, que la decisió de fer-se capellà (un ministeri que va exercir durant gairebé dues dècades abans de casar-se amb la mare) no va sorgir espontàniament d’una vocació sòlida i genuïna, sinó d’un episodi aterridor de la seva infantesa. Quan a penes tenia deu anys, un dia d’octubre de 1936, mentre estudiava a casa del mestre Joan Cavallé, l’aviació franquista va bombardejar Ciutadella. Quan van començar a sonar les sirenes, el mestre va fer baixar el nen al soterrani amb ordres estrictes de no moure-se’n passés el que passés. El pare no recorda si l’hi va tancar amb clau o no. Que el va deixar tot sol, sí, perquè el mestre tenia claustrofòbia i va preferir pujar al terrat ab
Més informació