tag:blogger.com,1999:blog-3758203066678544872024-03-13T03:16:51.143+01:00La vida té vida pròpiaBlog de l'escriptora Sònia Mollla vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.comBlogger573125tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-85454037061865807422023-12-21T18:34:00.002+01:002023-12-21T18:43:53.429+01:00I la tia Pepa li'n darem un tall<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF3P8JBFXGgNbBqEdxh1HeiMlK2YIb9IpIURILa_AzgV0clJuv94mFlIPjDtLpNkRgq6RxYmagE7ZvsJyBTIY6ElCMUVmIaVJKCZ6bsrGIc7MUL8m8_vGdutLpoDGsZcvlBhyA2r9Ie3tvTkUyO5gBZ-2kmkM6xBEO1U6BP-3Ep3971j45hQQ2jcm3NOo/s5760/cubiertos-rusticos-vintage-navidenos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="5760" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF3P8JBFXGgNbBqEdxh1HeiMlK2YIb9IpIURILa_AzgV0clJuv94mFlIPjDtLpNkRgq6RxYmagE7ZvsJyBTIY6ElCMUVmIaVJKCZ6bsrGIc7MUL8m8_vGdutLpoDGsZcvlBhyA2r9Ie3tvTkUyO5gBZ-2kmkM6xBEO1U6BP-3Ep3971j45hQQ2jcm3NOo/s320/cubiertos-rusticos-vintage-navidenos.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Fotografia: <a href="<a href="https://www.freepik.es/foto-gratis/cubiertos-rusticos-vintage-navidenos_7061173.htm#page=2&query=mesa%20navidad&position=9&from_view=search&track=ais&uuid=ce819f04-0471-4f71-b0bf-c6c3e4d88a3b">Imagen de valeria_aksakova</a> en Freepik" target="_blank">valeria_aksakova</a></i></div> <p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span></i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Ara ve Nadal<br /></span></i><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">matarem el gall<br /></span></i><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">i a la tia Pepa li’n darem un tall</span></i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: helvetica;">(Nadala
popular)</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><i><span style="font-family: helvetica;">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: helvetica;">Cada
25 de desembre, aquesta nadala enverinava la meva il·lusió infantil amb el seu
tuf ranci d’amenaça, de caritat insultant i d’exclusió: ¿et tocarà a tu, acabar
convertida en una tia Pepa? Seràs tu, la dona sense? Sense parella, sense
fills, sense casa; l’afegitó de la família nuclear, la dona que no ha estat
capaç de formar la seva, la que no ha tingut descendència que perpetuï el
mandat de la sang i per això es redimeix tenint cura dels nebots, la que no ha
aconseguit ni tan sols un home que la tregui de la casa pairal. La que seu a
taula el dia de Nadal envoltada de criatures que no són seves, de progenitors i
sogres que també acabarà cuidant per mandat no solament de gènere sinó també
d’expiació pel seu imperdonable fracàs personal i vital, i sobretot, per agrair
i pagar la magnanimitat de la família, que li fa lloc a taula i li reserva, de
l’àpat abundant, un tall exigu.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: helvetica;">De ties Pepa n’hi ha hagut i n’hi ha,
encara, en totes les famílies cisheteropatriarcals. Però, gràcies a la lluita
feminista (especialment, oh sí, a la lluita transfeminista, mal que
pesi a qui sabem), ja no s’asseuen a la taula de la família d’origen el dia de
Nadal acotant el cap i empassant-se compassions, menyspreus i caritats de merda
(per no parlar, però parlem-ne, de les violències intrafamiliars
invisibilitzades als ulls del sistema perquè com us venem, si no, la trampa de
la felicitat sense fissures d’aquest model familiar, oi?). De fet, les ties
Pepa sovint escullen no asseure’s en aquesta taula, sinó en una altra que han triat
lliurement, o prefereixen no entaular-se enlloc i sortir a passejar pels
carrers deserts del seu poble o ciutat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: helvetica;">Les ties Pepes del món (moltes d’elles
bolleres, trans, no binàries) hem aconseguit convertir els marges en espais
vivibles a força de construir nous imaginaris col·lectius que desmunten
l’estigma i proposen altres maneres de relacionar-nos afectivament i
sexualment. La transformació en l’àmbit simbòlic, però, no va tota sola, sinó
que es retroalimenta de l’acció concreta, quotidiana, no exempta de dificultats
i desafiaments. Perquè no és senzill portar a la pràctica una organització de
la vida, de la convivència, de les cures i dels afectes fora del sistema de
família cisheteropatriarcal, tancat en si mateix i atomitzat; i encara més
difícil, fer-ho en un entorn segur, lliure de LGTBIfòbia, i desafiant el model
capitalista del lliure mercat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: helvetica;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p> <span> </span></o:p></span><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.4pt;">Per això, després d’un altre Nadal al qual
moltes hem tornat a sobreviure, encara té més sentit celebrar projectes com el de
la cooperativa d’habitatge feminista i LGTBI+ La Morada (www.lamoradacoop.org),
un exemple esperançador de com es pot materialitzar el que semblava una utopia:
el 26 d’octubre de 2022, al barri de les Roquetes de Barcelona, es va posar la
primera pedra de l’edifici que concretarà aquest model alternatiu basat en la
col·lectivització de les tasques, les cures, la criança i al mateix temps, el
respecte a l’autonomia i a la independència personals. Una llavor pionera a
l’Estat espanyol que farà créixer, ben segur, les possibilitats de noves
maneres de relacionar-se en família, amb vincles escollits i conscients, sense
cap persona que, a taula, hagi de rebre violència, commiseració o desdeny per
ser qui és i per viure la vida que ha escollit lliurement.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: helvetica;">(Article publicat a <i>El Salto</i> l'any passat, per aquestes dates. Segueix vigent. I el que ens queda.)</span></span></p>la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-50798864133686040402023-11-10T20:52:00.059+01:002023-11-10T21:10:27.101+01:00 Laissez passer l’homme libre <p><b><span style="font-family: verdana;">6 de novembre de 2016</span></b></p><p><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEvPSHLOgFezUTYgENGdmcKjBy6cyVceJinljrBJuI3Rk5wgl9V984oKrR3OAh89gFeEdH2lUbPLWH43-91XfwKXLbnLP_kBK9UbP6yTav4BMB_3vMFnhW3tLj5EHJt7mhsYBeWtFQB6za8K21gmu3JUHnOm1CnA-KM_S6FtZjsoZDt79yMGYrJPggSwk/s450/passad%C3%ADs_petita.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="450" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEvPSHLOgFezUTYgENGdmcKjBy6cyVceJinljrBJuI3Rk5wgl9V984oKrR3OAh89gFeEdH2lUbPLWH43-91XfwKXLbnLP_kBK9UbP6yTav4BMB_3vMFnhW3tLj5EHJt7mhsYBeWtFQB6za8K21gmu3JUHnOm1CnA-KM_S6FtZjsoZDt79yMGYrJPggSwk/s320/passad%C3%ADs_petita.jpg" width="320" /></a><span style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diumenge. Avui no arribo a temps ni a la missa de dotze ni a dinar al bar de la Meridiana, però aconsegueixo enxampar el pare cap a les set de la tarda, just quan acaba de tornar de la seva caminada diària. M’ofereix te i galetes i xerrem una estona davant la tele apagada. Em diu que està bé, però que se sent dèbil perquè té anèmia. I somriu i exclama: «Potser sí, que arribaré als noranta-un, si m’hi esforço una mica!». I de cop em trobo parlant de la mort amb ell mentre prenem te i galetes, com qui parla del temps i del fred i de les castanyes. </div></span></div></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El pare, d’uns anys ençà, ha perdut del tot la por de morir. Ho constato un cop més avui, justament, que l’article de Míriam Cano a <i>La Directa</i> m’ha recordat aquell «I’m ready, my Lord» de Cohen que em va metrallar amb dubtes un any després de la mort de la mare. Avui, justament, que m’han parlat de l’amenaça de les tempestes solars i he estat conscient de fins a quin punt la por és capaç d’hipotecar-nos el present i de dominar-nos amb una angoixa que pot abocar perillosament en el pànic col·lectiu. El pare ha perdut del tot la por de morir, i m’ho fa saber amb aquest somriure serè, suau, mentre em resumeix com cada diumenge l’evangeli del dia, que avui parla, justament, de la fi del món («dia vindrà que no quedarà pedra sobre pedra»), mentre m’insisteix: «però no pas ara, no cal que hi patim gens», que és la seva manera de dir «un dia hem de morir, però els altres dies, no». </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L’he vista en algun altre lloc, la llum suau d’aquest somriure, d’aquesta no-por: a <i>Des hommes et des dieux</i>, la pel·lícula que narra els mesos anteriors a l’assassinat de set monjos trapencs del monestir de Tibhirine (Algèria), el març del 1996. Després d’una primera amenaça de mort, cadascun dels frares es veu abocat a decidir si vol fugir i salvar la vida o quedar-se i assumir el risc de perdre-la. La recerca interior de cadascun d’ells en aquest procés de dubte els empeny a qüestionar-se quin és el seu lloc en el món, en un viatge a les profunditats de l’ànima que connecta dolorosament amb la humanitat més radical: el nostre ésser carn i raó, animalitat i transcendència, individu i col·lectivitat. Impressiona la manera com viuen aquesta por, com deixen que els travessi, que els crucifiqui gairebé, sense negar-la, sense ignorar-la, fent-li espai en la vida perquè també és vida i batega en cada minut, en cada moment que passen sols i en cada moment que passen junts. Impressiona la petjada de l’amor que senten per aquesta vida en les petites coses, en la quotidianitat dels seus dies a Tibhirine, la cuina, l’hort, la llenya, el dispensari, les festes compartides amb la comunitat musulmana, la pregària. Impressionen l’amor i el respecte que es tenen, i que tenen als homes i dones que els envolten, i a qualsevol ésser humà que truca a la porta del monestir. Gairebé fa mal tant d’amor a la vida quan és tan plena de por, de pànic, d’incertesa. Com se suporta la vida amb la mort tan a prop, tan a la vora de tot el que estimem? El germà Luc, just en el moment en què el pànic ha començat a estendre’s per la petita comunitat de monjos, diu al germà Christian, el prior de la comunitat: «Jo no tinc por de la mort. Soóc un home lliure». I amb un somriure burleta, tendríssim, serè, s’aixeca per sortir i li demana pas: «Deixeu passar l’home lliure».</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">No sé si en les properes dècades es col·lapsarà el món per una tempesta solar. Sé que ja ho està ara, de col·lapsat. Que el que estan vivint milers de sirians que fugen de la guerra i el que viuen i han viscut des de fa anys els immigrants que escapen de la misèria i de la violència s’acosta prou més a a la idea de la fi del món que qualsevol dels escenaris futuribles que la meva ment sigui capaç d’imaginar. No sé si el capítol següent a la investidura de Trump serà l’apocalipsi zombi. Sé que les idees d’extrema dreta fa anys que campen per la nostra privilegiada Europa i que no necessitem cap Trump per deixar morir la gent a les fronteres. I que ara mateix a l’Estat espanyol tenim de tot per començar a ensumar la nostra pròpia apocalipsi: corrupció, llei mordassa, retallades en salut i educació, pobresa energètica assassina, violència masclista impune, etcètera, etcètera, etcètera.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">No sé si les tempestes solars, si Trump, si l’apocalipsi zombi. Tampoc no sé si el pare arribarà als noranta-un. L’únic que sé és que és aquí, ara, aquest diumenge, contant-me coses amb el seu somriure suau d’home sense por. I que jo vull ser-hi, també, escoltant-lo, mirant-lo, acaronant-li la mà. I que el dia que s’aixequi per sortir, vull ser capaç d’apartar-me suaument també, sense estridències, i mirar-lo als ulls i dir-li, amb tota la gratitud de què soc capaç: «Passeu, passeu, home lliure». </span></p><p style="text-align: justify;">(<i>Beneïda sigui la serp</i>, Godall Edicions, 2018)</p><p style="text-align: justify;">Foto: Marta Dalmau</p>la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-70956645322780841442020-04-08T12:27:00.000+02:002020-04-08T12:34:19.160+02:00el sepulcre buit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-FoH29CD5HNg/Xo2ooodTByI/AAAAAAAAC4g/E7IQphEmFecptiC562MKjml0Xyl-RgSnQCLcBGAsYHQ/s1600/IMG_9554.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-FoH29CD5HNg/Xo2ooodTByI/AAAAAAAAC4g/E7IQphEmFecptiC562MKjml0Xyl-RgSnQCLcBGAsYHQ/s320/IMG_9554.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">EL SEPULCRE BUIT<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquests
dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de
resurrecció en el seu llibre <i>Setmana Santa</i>. Potser perquè per a mi la
Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que
no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència,
de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació
davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança,
he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la
vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens
salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en
comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on
supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada
de les dones. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hi
són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria
Magdalena, que és l’única que apareix en l’Evangeli de Joan. En el poema
d’Espriu, són “dones”, en plural, les que van al sepulcre, s’acompanyen, es
conforten mútuament, se sostenen les unes a les altres. I hi van, diu el poeta,
amb la intenció manifesta d’embalsamar el cos de Jesús (el fill, l'amic,
l'amat), una intenció que Mateu i Joan silencien, a diferència de Marc i Lluc. El
poeta dóna el protagonisme a unes dones que són mediadores entre la vida i la
mort, perquè tenir cura dels cossos quan ja són morts és una manera de reconèixer
el seu pas per la vida, de fer un espai a l'absència, d'assumir-la com a part
integrant d’un tot. És negar d'alguna manera la ruptura absoluta de la mort,
amb fe o sense, amb l’esperança secreta de rescatar alguna cosa que s'assembli
al consol. Les dones que van al sepulcre a embalsamar el cos que han estimat
resignifiquen la mort i posen en evidència fins a quin punt és violent negar la
possibilitat d’acomiadar els difunts. Per això el sepulcre buit, en comptes de
l’esperança evangèlica, és en els versos d'Espriu buit afegit al buit, mort
damunt de la mort, vertigen damunt del vertigen. El sepulcre buit deixa l’ànima
en suspens, avorta el comiat, frena la darrera mostra d’amor. Així els
sepulcres buits dels nostres dies: els refugiats i migrants ofegats a la
Mediterrània, els afusellats de la guerra civil escampats en fosses comunes,
els desapareguts en la repressió de les dictadures, els estudiants assassinats
i esborrats del mapa com si no haguessin existit mai. L’absència del cos mort
anul·la el darrer vincle amb la vida, el del comiat físic, la carícia darrera,
el petó definitiu. Perquè mentre el cos hi és, encara és, i se’n pot tenir cura
–es pot estimar encara.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I
sense el cos, soledat infinita la que sent, diu el poeta, “la qui més l’estima”.
Una desolació que s’afegeix a la falta de credibilitat que s’atorga al
testimoni de les dones: els deixebles no se les creuen (“les seves paraules els
van semblar un deliri, i no se les van creure”, Lc 24, 11), i segons Marc, les
dones “no van dir res a ningú, perquè tenien por” (Mc 15, 8). Por de no ser
cregudes, de no ser enteses, de no ser reconegudes en la seva experiència. Una
por que connecta amb fil invisible amb la por de tantes dones al llarg de la
història, però també encara, i molt, amb el silenciament, el desprestigi, la
invisibilització i la falta de credibilitat i de respecte davant la paraula
femenina (que vol dir “d’elles”, i no cap altra cosa). Una por que és el revers
de l’admiració que sento (que sentim moltes, crec) per les que són valentes i
parlen, les que diuen el que nosaltres en un moment donat no ens atrevim a dir,
les que s’enfronten al rebuig, a l’agressivitat, a la violència, a la denúncia.
És fàcil, agent patriarcal: intenta fer callar amb denúncies la veu d'una
poeta, insulta una dona política, acarnissa’t contra dues menors d’edat que
canten l’amor lliure entre dones, amenaça de mort una feminista que denuncia la
islamofòbia, deslegitima les dones víctimes de violència masclista.
Cancel·la’ls la paraula i les esborraràs per sempre de la pell de la història.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I
encara que Espriu provi de defensar-les (“Potser creieu / gens de fiar / uns
ulls que tant / han estimat?”), no sé si em serveix l’amor reivindicat com a
garantia de veritat, de certesa. Ella estima, per tant creu-la. M’inquieta.
Llegeixo els versos següents: “ran de l’avenc” que és la mort, el poeta afirma
que no hi troba res. Torna la buidor del sepulcre sense cos, l’adéu en suspens
de les dones. El silenci de les dones. La por de les dones. La soledat de les
dones. La paraula deslegitimada i menystinguda de les dones. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Rescato
la paraula, la recupero, la reprenc –l’estenc, l’exposo, l’articulo, me la
crec. Exerceixo una setmana més el dret i la responsabilitat de dir-me, de dir,
malgrat tots els malgrats. Potser és aquesta l'única manera que se m'acut de
connectar amb els renaixements i l’esperança: omplir de mots els meus
sepulcres, els nostres sepulcres, tots els sepulcres. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Article publicat a <i>La Directa</i> el 31 de març de 2016</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-125575490262563392019-07-03T13:49:00.000+02:002019-07-03T13:49:32.871+02:00Txume<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-VjvQ12PtNrY/XQvSXGNflMI/AAAAAAAACvA/JNIbFLx1JRMzcO_WyZQdyCHchChCT9KNACLcBGAs/s1600/IMG_20190609_211928.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-VjvQ12PtNrY/XQvSXGNflMI/AAAAAAAACvA/JNIbFLx1JRMzcO_WyZQdyCHchChCT9KNACLcBGAs/s320/IMG_20190609_211928.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Si tingués el do de profecia </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">i penetrés tots els misteris amagats de Déu</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">i tot el coneixement, si tingués tanta fe </span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">que fos capaç de moure les muntanyes,</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">però no estimés,</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">no seria res.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>(Primera carta de sant Pau als corintis)</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">(...)</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">on ets? on ets?</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">on ets? i cap resposta</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">no s'alci de la terra</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">llevat d'una flor.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Màrius Sampere</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Una pedra al mig de l'estany. Bomba d'amor, de tendresa, de carícia. Això vas ser. Això va ser el teu estar en el món, des de l'inici fins al final. Inevitablement, s'obriren al teu voltant cercles concèntrics, infinits, expandint-te. El primer cercle, el teu nucli dur. La mare i el pare, a qui deies sempre pel nom propi. La germana, fortalesa i somriure, roca i amor. La teva companya, amor que sempre hi és, que hi tornaria a ser fins i tot si sabés el camí del dolor que havia d'estimbar-se en l'absència. I des d'aquí, anar sumant: els qui et vam conèixer a la parròquia, a la catequesi, a l'Esplai. Els amics que van entrar sostenint damunt de les espatlles el teu fèretre i la seva pena insondable. Els companys de feina, de música, de trajectes. En cada cercle, persones que han viscut, perquè tu has existit, el veritable sentit de l'agraïment profund, la necessitat absoluta de donar a conèixer al món l'amor que ens batega i que és el teu llegat, la teva sembra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I és que, Txume, te'ns has mort. A totes, a tots. Des de la gent més propera fins a la persona que només va ensopegar amb tu un o dos dies. Te'ns has mort. Aquest espai cec que ens deixes és un esvoranc que fa saltar pels aires els fonaments de tota una comunitat. Per això el dol no pot ser individual, per això més que mai udolem com llobes i ens reconeixem les unes a les altres només mirant-nos als ulls. "Tu també", ens diem en el silenci del sepulcre, "tu també l'has conegut". I no, no hem ressuscitat al tercer dia, ni ressuscitarem al quart. Ens sostenim i ens sostindrem encara, pels dies dels dies, tots els qui t'acomiadem avui. I ja no ens preguntem on deus ser ara, on deus haver anat. Seguim amb tu, havent rebut tant, que a partir d'ara només volem estimar així: bomba d'amor, de tendresa, de carícia. El teu llegat, la teva sembra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-89545159735015104752019-05-27T15:53:00.002+02:002019-05-27T15:53:43.985+02:00SOBRETOT AMB EL QUE NO<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-vki4NkbdD68/XOvrV5ZpRGI/AAAAAAAACuk/L4QYJQZfQF8NdXu_Kdh0XZWUu1wupE1gQCLcBGAs/s1600/335.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="972" data-original-width="1296" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-vki4NkbdD68/XOvrV5ZpRGI/AAAAAAAACuk/L4QYJQZfQF8NdXu_Kdh0XZWUu1wupE1gQCLcBGAs/s320/335.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;">Per damunt de tot, jo t'he
estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. <br />
</span></i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;">Marilia Samper</span></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;">, L’ombra al meu costat<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El
pare, 89 anys, convalescent d’una fractura de pelvis i amb molt temps per
pensar, fa revisió de vida i descobreix, no sense un cert trasbals en el seu
esperit desaferrat i zen, que la decisió de fer-se capellà (un ministeri que va
exercir durant gairebé dues dècades abans de casar-se amb la mare) no va sorgir
espontàniament d’una vocació sòlida i genuïna, sinó d’un episodi aterridor de
la seva infantesa. Quan a penes tenia deu anys, un dia d’octubre de 1936,
mentre estudiava a casa del mestre Joan Cavallé, l’aviació franquista va
bombardejar Ciutadella. Quan van començar a sonar les sirenes, el mestre va fer
baixar el nen al soterrani amb ordres estrictes de no moure-se’n passés el que
passés. El pare no recorda si l’hi va tancar amb clau o no. Que el va deixar
tot sol, sí, perquè el mestre tenia claustrofòbia i va preferir pujar al terrat
abans que patir angoixa tancat al soterrani. El nen petit mort de por que
després va ser el meu pare, mentre tremolava tot sol en la foscor i es tapava
les orelles per no sentir els avions i les bombes, va prometre a Déu que si en
sortia viu es faria capellà. I quan va haver acabat la guerra, tres anys
després, va complir la seva promesa i va entrar al seminari. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">M’ho
explica amb perplexitat, amb neguit, amb un deix de culpa. El trasbalsa haver
construït una de les decisions més importants de la seva vida sobre les aigües
d’una por tanmateix inevitable, profundament humana, i haver-la estintolat en
el mur d’una lleialtat a prova de foc que avui no sap si tenia gaire sentit.
Intento alleujar-li la inquietud recordant totes les decisions que va prendre
després amb una valentia inqüestionable: desobeir els seus superiors
eclesiàstics i negar-se a rebre Franco a <st1:personname productid="la Catedral" w:st="on">la Catedral</st1:personname> de Ciutadella el 1960; deixar la
parròquia des Migjorn, la família, la comunitat, l’illa, el que avui alguns
anomenarien la seva zona de confort, i anar-se’n a l’altra punta de món, entre
altres coses, “perquè llavors, si eres capellà, tothom creia que eres addicte
al règim”; abandonar el sacerdoci i quedar-se al carrer, sense feina, sense
sostre i sense un duro, perquè s’havia enamorat d’una mestra de Viña del Mar;
cansar-se d’esperar la dispensa del Vaticà i casar-se igualment, a casa de la
futura sogra, amb dos altres capellans amics oficiant la cerimònia; i també,
ara que hi penso, tenir quatre fills amb un sou migrat de corrector de proves
d’impremta. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Em
diu, llavors, que això no és el pitjor. Que el que més greu li sap és no haver
entès la vertadera naturalesa del déu en qui creu i que no té res a veure amb
el déu castigador i jutge de l’Antic Testament i d’alguns sectors de l’Església
catòlica: “Déu no és un comerciant que et fa un favor si tu li’n tornes un
altre. Déu és amor incondicional. I en canvi jo he estat convençut tota la vida
que li devia un favor. No vaig entendre res. Ell m’hauria estimat igual si jo
no hagués complert la meva promesa.” <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Callo.
M’adono que encara que els actes valents ens rescabalin dels que fem impulsats
per la por, la covardia no és raó per des-estimar ningú. Que l’amor, digue-li
déu digue-li com vulguis, porta en si, de manera inherent, el respecte absolut
pel que l’altre és i pel que pot arribar a ser, però també, i sobretot, pel que
l’altre no pot, ni podrà mai, arribar a ser. Que sí, que ja sabem que la por
ens paralitza el viure, ens desconnecta del desig real i el torna a tapar quan
alguna espurna inoportuna, una esperança, un anhel, una carícia imprevista, ens
el revifa. Que ens esclafa l’esperança quan veu que treu el cap tímidament
entre les boires de l’amenaça, de l’habitud, de la nostra parcel·la coneguda i
abastable. Ho sabem. Però també sabem, o hauríem de saber, que en cada moment
fem el que podem. I que els discursos culpabilitzadors que ens dicten la
quotidianitat, siguin judeocristians, de la nova era o del nou imperi de la
felicitat obligada i a tothora, sovint fan més nosa que servei.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Parla,
el pare, de les bombes, de les promeses, del mestre al terrat que es mirava els
avions; parlo, jo, dels armaris, dels quaderns cremats, dels ara-no-puc i dels
potser-demà. I concloem que tanmateix la vida dóna per viure moltes vides. Que
a la guerra no era estrany que les criatures tinguessin por de les bombes i
fessin promeses mortes de por en la foscor d’un soterrani. Que l’amor, o déu, o
digue-li com vulguis, no entén de transaccions ni de favors ni deutes. I que
qui mai no hagi elegit en algun moment salvar-se, quedar-se immòbil a la vora
del camí, recular sense intenció d’agafar impuls, aguantar la respiració fins
que passi el núvol, que llanci la primera pedra. Al buit, si pot ser. I que
s’assegui a escoltar-ne l’eco.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">(Article publicat a <i>La Directa</i> i recollit en el llibre <i>Beneïda sigui la serp</i>)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-16404016221147659352019-04-20T20:14:00.002+02:002019-04-20T20:14:30.032+02:00Bona Pasqua<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-pJsdw3n-JEc/XLthXPYuQGI/AAAAAAAACuE/uK7ZwZh4npEdvz2YGtcW8yM5BEuDnLUXgCLcBGAs/s1600/ametllers%2Bflorits_Queralt%2Bjqmj.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="738" data-original-width="1024" height="230" src="https://1.bp.blogspot.com/-pJsdw3n-JEc/XLthXPYuQGI/AAAAAAAACuE/uK7ZwZh4npEdvz2YGtcW8yM5BEuDnLUXgCLcBGAs/s320/ametllers%2Bflorits_Queralt%2Bjqmj.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="background-color: white; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: x-small; text-align: start;">(Fotografia: <span style="color: red;"><b><a href="http://www.flickr.com/photos/62681247@N00/6847193046/sizes/l/" style="color: #888888; text-decoration-line: none;" target="_blank">Queralt jqmj</a></b></span> (CC BY-SA 2.0)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ella
s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la
celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi
m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit
ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que
alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el
relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una
vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa
gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts
creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua”
ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement,
la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió
total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos
vives. Coincideix, a més, sovint, amb l’inici de la nostra primavera, una
promesa de desglaç, de dies llargs i nits a la fresca, de maduixes amb nata,
cireres sucoses i roselles valentes als marges dels camins. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest
any, doncs, rebo un “bona Pasqua” després de molt temps, i passen coses. Passa
que se m'obre un espai de reconeixement d'una vivència espiritual que no per
íntima necessita menys ser compartida. Passa que arriba, justament, en un
moment en què l'esclat primaveral se solapa amb la recuperació física després
de moltes setmanes d'aturar màquines, i que en aquest procés, lent i esquitxat
sovint de desànim, m'ha sostingut la cura i el compromís de persones estimables
que s'afegeixen a aquest "bona Pasqua" des de la seva pròpia i
distinta posició respecte de l'espiritualitat i les creences. No sé, de fet, si
són atees, budistes, musulmanes, panteistes o de la pachamama, i només
m'importa en la mesura que per a elles sigui també important compartir-ho; però
sí sé que ens fem lloc, les unes a les altres, des del que som i mirant el que
l'altra és, no el que voldríem que fos; el que l'altra sent, pensa i creu, i no
el que voldríem que sentís, pensés i cregués. I és que acomiadar-se desitjant
un “bona Pasqua a les que la celebreu” en un grup de persones heterogeni pel
que fa a les creences i l'espiritualitat supera de llarg qualsevol teoria sobre
el respecte a la diversitat religiosa: és un gest real de compromís i de
pràctica d'aquest respecte, un acte verbal que aconsegueix fer espai a una
dimensió importantíssima per a les persones creients (en aquest cas cristianes)
sense negar en absolut l'espai a les persones no creients o que tenen altres
creences. Encara més: les posa en relació, com una rotllana que s'eixampla per
fer lloc a qui acaba d'arribar i permetre-li que sigui qui és, en plenitud. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Acullo,
doncs, el "bona Pasqua a les que la celebreu" amb la gratitud de qui
se sap reconeguda (no tolerada, ni acceptada, ni admesa) en una part d'ella que
la travessa i la significa. Una mà oberta ja no solament al diàleg, sinó a
l'acte amorós de fer espai a la vivència de l'altra persona, tant si ens ressona
en l'experiència pròpia com si ens resulta totalment aliena. No cal gaire més
per posar en pràctica el teoritzat respecte a la diversitat religiosa:
simplement celebrar amb, compartir amb, ser amb. I no perdre mai de vista que
aquest reconeixement absolut i incondicional de l'altre és justament l'arrel
que dóna sentit a les lluites i els compromisos dels moviments socials en què
ens vinculem: la lluita radical contra l'opressió, el rebuig i l'odi exercits
contra qualsevol ésser humà.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Text publicat a La Directa (20-04-2017)</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-83873292376844723982019-04-11T15:47:00.004+02:002019-04-11T15:47:48.738+02:00L'âme proscrite de ma mère<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-u21urs_PfiA/XK9FOQFPlxI/AAAAAAAACts/9RHNMpKvmYYBXu-L8Vy8LQuOQ9PI-vGvwCLcBGAs/s1600/IMG_20160324_004801.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="768" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-u21urs_PfiA/XK9FOQFPlxI/AAAAAAAACts/9RHNMpKvmYYBXu-L8Vy8LQuOQ9PI-vGvwCLcBGAs/s320/IMG_20160324_004801.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L'âme proscrite de ma mère<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">cogne contre la vitre<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Oiseau encagé trop longtemps<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">tout au long de sa vie<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">elle chante mes poèmes<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 162.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i><span lang="CA" style="line-height: 150%;">aux banquets du diable</span></i><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br /><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 36px;"><b>Anise Koltz</b></span></span>la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-17567334343096890882018-12-25T12:43:00.001+01:002019-01-20T22:19:08.059+01:00Anhels del vol<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-qh7aLxpS3hI/XCIX4ZHxeMI/AAAAAAAACrw/bLTmt_ZMVVQGGAglRmd44kGaWTf0zSgZgCLcBGAs/s1600/%25C3%25A0guila%2Bcascada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="325" data-original-width="520" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-qh7aLxpS3hI/XCIX4ZHxeMI/AAAAAAAACrw/bLTmt_ZMVVQGGAglRmd44kGaWTf0zSgZgCLcBGAs/s320/%25C3%25A0guila%2Bcascada.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Dia de Nadal. Mentre esperem que arribi la família per dinar, el pare (92 anys) em demana que li passi a l'ordinador un text que va escriure ahir en una llibreta. És aquest, fidel paraula per paraula al seu dictat.</span></span></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ANHELS DE VOL<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A casa, de vuit germans, jo era el gran. Penso que el desig de volar em
venia del fet que el pare sovint em deia: “T'has de portar bé, que si no,
vindrà en Pistraus!” El pare em portava a coll sovint i jo pensava: “Aquí vaig
segur! En Pistraus no hi arriba!”. Més endavant va néixer en mi el desig de
volar. Pensant que me'n sortiria, vaig provar de fer un avió amb un caixó i uns
posts que vaig trobar dins el pati de casa. Quin disgust i quins plors quan
vaig veure que l'avió no volava! Anys després, el 1935, ens vam canviar de
casa. La casa nova era gran i el canvi anà acompanyat de la bona sort: per
Nadal vam treure la grossa! Semblava que el món era nostre. Compràrem una
màquina d'imprimir automàtica de fabricació alemanya, una Minerva, es deia.
Tanmateix, la sort va ser de poca durada perquè l'any 1936 va venir la Guerra
Civil i el general Franco devaluar la moneda de la República. Malgrat tot, jo
sempre he guardat un bon record d'aquella casa gran, i vaig escriure'n un sonet:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Dalt el terrat guaitava l'horitzó<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">lluny, les muntanyes i la mar propera<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">amb un intens desig d'evasió<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">mon cor, igual que ahir, avui s'adelera<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">de la clara blavor sentint la crida<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">que cel amunt el vol ardit convida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">(...)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Temps enrere, jo era vicari de Sant Cristòfol de Migjorn Gran. El
dissabte a la tarda, amb una bicicleta amb motor, em posava en camí des de
Ciutadella. En un salm que recitava cada vespre, deia: “El senyor enviarà el
seu àngel perquè no ensopeguis amb les pedres”. Jo pensava que d'àngel no en
necessitava cap perquè la meva bicicleta funcionava prou bé. Però vet aquí que
un dia un branquilló es fica en la roda de davant. La bici queda aturada i
dreta, amb el manillar i el seient en terra. Jo vaig sortir-ne disparat.
Aquest va ser el vol més llarg que he fet en la meva vida i també el més segur.
Vaig caure d'esquena ben lluny, a la carretera, i em vaig trobar sense un cop
blau ni una esgarrinxada. Ben sa. Es va complir el salm dels vespres. I vaig
complir el meu desig de fer una volada llarga.</span><o:p></o:p></span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-26645686033377983612018-08-03T15:50:00.001+02:002018-08-03T16:22:08.838+02:00les amants i l'estiu<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">(article publicat a <i>La Directa</i> l'agost de 2017)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-ebtUP1DeTWM/W2ReH2p5vdI/AAAAAAAACqg/1-tC8kfa1GE3w42Tv28oFsxKL_-hK8H_wCLcBGAs/s1600/IMG_0133.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-ebtUP1DeTWM/W2ReH2p5vdI/AAAAAAAACqg/1-tC8kfa1GE3w42Tv28oFsxKL_-hK8H_wCLcBGAs/s320/IMG_0133.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les bicicletes són per a l'estiu, i l'estiu és per a les famílies. Per als nuclis monògams atomitzats, amb criatures o sense. Per a l'altra. Perquè, des de la visió de l'amant, l'altra no és ella, sinó la-també-estimada-de-la-seva-estimada (o del seu estimat): la legítima, l'oficial, la visible o en tot cas la que ocupa un lloc en principi (i generalment al final) inamovible en un sistema familiar on ella, l'amant no legítima, no oficial, no visible, no té ni espai, ni lloc, ni nom.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les bicicletes són per a l'estiu però l'estiu no és per a les amants, que s'esborren amb l'esclat enlluernador de la canícula. El que durant el curs escolar es podia disfressar d'anarquia relacional, poliamor entès a conveniència o <i>canita al aire</i> reincident, s'estavella el mes de les vacances contra el mur inapel·lable dels cuernos de tota la vida. De setembre a juny, l'amant posseeix, en el sentit menys capitalista del terme, uns espais i uns temps reduïts però seus, ben seus, que dibuixen una quotidianitat mínimament estable: potser els dimarts al migdia en qualsevol bar de menús de l'Eixample, potser els dimecres al vespre que l'estimada o estimat inventa reunions o feina endarrerida, potser alguns migdies al pis de la cunyada que no pregunta res i ho endevina tot. De setembre a juny, hi ha almenys un lloc, un temps concret, on l'amant pot aguantar l'equilibri, caminar de puntetes, creure's que no li cal res més, suportar els diumenges (que també, com l’estiu, són per a les famílies, per als nuclis monògams atomitzats, amb criatures o sense) perquè l'endemà sempre és dilluns i torna a ser fàcil saltar de pedra en pedra la passera d'aquest riu que potser no té cap altra riba però ja que hi som, almenys que sembli una aventura. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les bicicletes són per a l'estiu i l'amant també pedaleja. Perquè, no cal patir, que ella té també una (altra) vida més enllà de l'espai-temps estret i invisible on s'esborra i s'amaga. L'amant té amigues i amics, aficions i dèries, potser feina, potser estudis, potser projectes i lluites i compromisos, probablement un lloc a dins d'una (altra) família, il·lusions i dols, malalties i fortaleses. Potser, fins i tot, fa anys que es treballa el cos i la ment i l'ego i ha après a no demanar res, a acceptar el que hi ha, a responsabilitzar-se de les pròpies decisions (també d'aquesta, la de seguir en equilibri damunt la passera del riu, sempre amb el risc de caure a l'aigua); a gaudir el present i a canalitzar les emocions "negatives" amb meditació, ioga, <i>mindfulness</i>, <i>running</i>, <i>spinning</i>, zumba o el que sigui que li demani el cos en cada moment. No cal patir, que segurament no es quedarà tot l'agost tancada a casa mastegant en solitud l'exclusió forçada, espiant les fotografies del facebook per saber per quins paisatges camina avui la família feliç o esperant ni que sigui un whatsapp que digui alguna cosa més que "bon dia" o "bona nit".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Bé, sí, d'acord, probablement no podrà evitar esperar whatsapps, senyals de fum, alguna pedra plana que li asseguri que aviat, quan acabi l'estiu, retrobarà la passera. Però l'amant també té una (altra) vida, i potser algun agost aconsegueix autoconvènce's que tot està bé, que ho accepta tot, que no se sent exclosa ni esborrada ni invisibilitzada. Potser algun agost fins i tot no l’empeny el desig de saltar-se l’estiu amb un triple mortal (perquè ja direu què es fa amb l’enyor els dies de sol i vermuts i prunes i cinema a la fresca) i plantar-se a la tardor sense ni despentinar-se. I sant tornem-hi, que aquí no ha passat res. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però l'estiu és implacable, i de vegades el que disfressem de poliamor es converteix fàcilment en poliardor (el terme no és meu: el vaig caçar al vol en una conversa entre cerveses un dissabte al vespre) perquè no hem sabut gestionar ni la cura ni l’autocura i hem passat per alt la imprescindible lliçó de posar límits. I llavors a l'amant ja no li serveix allò de <i>Val més temps de qualitat encara que sigui poc</i>, perquè <b>som </b>temps, no <b>tenim </b>temps. I som, també, paraula (els límits del llenguatge són els límits del meu món, deia Wittgenstein), i l’amant s’obliga o l’obliguen al silenci, perquè hi ha terceres persones implicades o perquè no vol més judicis ni consells que no ha demanat, i al final (i mentrestant, és clar) el que sent es redueix a una massa amorfa que se li instal·la en algun lloc del cos (el diafragma, el coll, la boca de l’estómac) i que val més ignorar o fer veure que s’ignora. I l'amant, fins i tot si no és feminista ni lesbiana (i fins i tot encara que sigui filòloga), en el fons sap que el que no es diu no existeix, i que el temps i l'espai no dits (el temps i l'espai invisibles, a l'armari de l'armari de l'armari) simplement no existeixen. No són.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L’estiu no és per a les amants, però les bicicletes són per a tothom. I l’amant confia que si es lleva ben d’hora ben d’hora ben d’hora i pedala i pedala i pedala, potser trobarà un espai-temps que no es construeixi des de la mancança, sinó des del reconeixement lliure del desig propi, del voler irrenunciable de cadascú. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/2Dv4bBSQ_7A" width="560"></iframe></span></div>
<div>
<br /></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-35504322577330891402018-07-29T09:51:00.000+02:002018-07-29T11:53:26.108+02:00volar<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: left;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="en-US"><b>(article pulicat a La Directa el 27 de juliol de 2016)</b></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-8WSnVFvNeIE/W11x4l4FG6I/AAAAAAAACpk/jGdxH6Xd2FwMb5VT2PH96FVed252TC-ZwCLcBGAs/s1600/toni%2Bpetit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="543" data-original-width="433" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-8WSnVFvNeIE/W11x4l4FG6I/AAAAAAAACpk/jGdxH6Xd2FwMb5VT2PH96FVed252TC-ZwCLcBGAs/s320/toni%2Bpetit.jpg" width="255" /></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>que
yo te quiero ver <br />
volando pá arriba con las alas extendidas <br />
y
al dolor darle puerta y salida <br />
</i><span style="font-size: x-small;"><i><b>Lidia
Uve, "Yo te quiero ver"</b></i></span></span></div>
<div class="western" lang="en-US" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span lang="en-US" style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un
dia, de menut, el pare va intentar volar. Amb dues posts i un caixó
de fusta de pi, va enllestir il·lusionat un aeroplà ultralleuger.
El nen imaginava el trajecte que el petit avió dibuixaria pels breus
confins del seu univers infantil: s’elevaria des del pati de la
casa, traspassaria el mur blanc que delimitava la finca familiar i
solcaria el cel damunt els terrats i les xemeneies de la seva
Ciutadella dels anys trenta. Prudent, va provar, primer, un vol curt
des del taulell més alt de la impremta de l’avi. El plor
inconsolable va alarmar els adults, però no tenia res a veure amb
els cops de l’aterratge forçós: “No vola!”, repetia
incessantment entre sanglots el menut, mentre l’àvia respirava
alleujada en comprovar que el seu primogènit no havia pres gaire
mal.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span lang="en-US" style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Avui,
a vint-i-quatre hores del seu 90è aniversari de vida, el veig
xipollejant al safareig de l'hortal amb totes les criatures de la
nissaga en el vídeo que m'envia la germana des de Menorca, i em
pregunto quants vols més deu haver plorat sense que nosaltres ho
sabéssim. La fam roent "en edat de créixer", remarca
sempre ell, mai no saciada del tot durant la guerra. La vida segada
massa aviat de la germana mitjana. La calma familiar que tant
anhelava i una feina motivadora i il·lusionant estroncades de cop
per dues dictadures, </span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="en-US"><i>la
de Acá</i></span><span lang="en-US">
</span><span lang="en-US"><i>y</i></span><span lang="en-US">
</span><span lang="en-US"><i>la
de</i></span><span lang="en-US">
</span><span lang="en-US"><i>Allá</i></span></span><span lang="en-US" style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">.
El fill que nasqué mort. El pis incendiat, els llibres destruïts.
Les expectatives, si és que n'hi hagué, sobre nosaltres, els quatre
que sí que vam néixer. Els versos encallats al coll, el desig
reprimit de caminar per les teulades les nits d'estiu, la tesi i les
ambicions professionals frustrades per la tediositat d'una feina
absorbent i avorrida. La memòria de la mare esquinçant-se lentament
com una tela de cortina exposada durant dècades al sol. </span>
</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span lang="en-US" style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Penso
en els vols fallits del pare i aterro estrepitosament i sense traça
en les meves avionetes de fullola estavellades contra el terra fred
del menjador. La mare a l'altra banda de l'Atlàntic i nosaltres </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span lang="en-US"><i>Acá</i></span><span lang="en-US">,
fills-sense, un poc com ara. El pare a l'altra banda de l'Atlàntic,
mesos després, i nosaltres </span><span lang="en-US"><i>Allá</i></span></span><span lang="en-US"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">,</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">
fills-sense, un poc també com ara, com a estones. Mesos sense terra
i sense pàtria. El mar que separa sempre, sempre, sense cap treva, i
un anhel no dit d'aprendre algun dia a caminar damunt les aigües. A
l'escola, el desig (en)callat, travessat, silenciat, un poc com ara,
a estones, un poc com quan la por, un poc com quan no la vull perdre,
un poc com quan no en sé més. Les cançons que no compondré, els
versos que ja no, l'amor que no sempre pot tombar la truita i campar,
incondicional, i fer infinits els breus confins del meu univers. </span></span>
</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span lang="en-US" style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Xipolleja,
el pare, amb un somriure beatífic als llavis, fa una calada i torna
a emergir de l'aigua amb cara de nen entremaliat, i penso que ha
après a centrar-se en els seus vols assolits, els universos
guanyats, els cels acaronats amb la punta de les ales. La mare, els
versos, les novel·les, els fills. La tendresa infinita en les mans
que han acompanyat a morir. Els seus gairebé 90 anys jugant amb els
infants al safareig de l'hortal. Xipolleja, el pare, com nen que ha
fet volar el seu avió, i penso en les mares, en els versos, en els
cossos que hem estimat i les ànimes que encara estimem, en les
parets que habitem, el cos que ens sosté, l'amor que diem, el desig
que no callem. Penso en l'amiga que no pot estendre les ales a la
seva Turquia natal i que intenta omplir amb música el cel que encara
es veu capaç de somiar. En qui em desitja ales esteses i espais
infinits. I pujo a les golfes i agafo unes posts i un caixó de fusta
i construeixo un aeroplà ultralleuger i m'enfilo a les teulades per
on també he somiat sempre caminar quan cau la nit. Imagino noves
rutes, nous trajectes, tots els cels que encara queden per solcar.
Rescato un pessic de prudència i em prometo no plorar massa si en
acabat, malgrat l'intent, el meu artefacte no vola.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span lang="en-US" style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">(Per
molts anys, pare. I bon vol i bona vida a tothom.)</span></span></div>
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-70170429707596030772018-07-16T09:50:00.000+02:002018-07-16T09:53:23.703+02:00aneu lladrant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-s1W1ON6OtBk/W0xHLRi0mKI/AAAAAAAACpQ/lWTB5JPKV-oPydZoRNWhlaPOXRD9A9IRgCLcBGAs/s1600/P1010862.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-s1W1ON6OtBk/W0xHLRi0mKI/AAAAAAAACpQ/lWTB5JPKV-oPydZoRNWhlaPOXRD9A9IRgCLcBGAs/s320/P1010862.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">que si pots lluitar a mort tota la nit contra els malsons i sortir-ne més o menys indemne, què t'importen ja els carrers hostils, les tempestes amb llamps i els insults homòfobs. Que aquesta nit he tret l'espasa, sabeu, i gairebé he aconseguit ofegar amb el coixí el cap d'un fantasma insolent que pretenia ficar-se'm entre els llençols. Era més aviat guapot i es fotia de mi amb una certa displicència, </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">com qui segella impresos en una oficina impersonal i fosca.</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> I la dona rossa que no he conegut mai i que m'era mestra o terapeuta o mentora em feia confidències a la tauleta d'un bistrot. Em deia que havia trobat l'amor de la seva vida, que resulta que era un home de pell bronzejada amb pinta de guru de pa sucat amb oli. Tota la nit algú se'm volia endur i he lluitat com una fera per quedar-me. Perquè no s'hi està tan malament, aquí, o en tot cas ja ho decidiré jo, si un dia vull anar-me'n. Tinc el cos baldat de la batalla però m'han sortit queixals al ventricle esquerre i arrels de baobab just a sota del melic. M'hi quedo, peti qui peti. Aneu lladrant. No aconseguireu mai que deixi de besar-la pels carrers.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-69018429280110373282018-05-19T18:30:00.000+02:002018-05-19T19:21:37.628+02:00poeta llac<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-j8U5mhn6xhM/WwBQ3zucOGI/AAAAAAAACoo/0_dlxJvR8_YUhPWUzpDNcnhKas1HrIxQgCLcBGAs/s1600/so_montcortes_bn.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-j8U5mhn6xhM/WwBQ3zucOGI/AAAAAAAACoo/0_dlxJvR8_YUhPWUzpDNcnhKas1HrIxQgCLcBGAs/s320/so_montcortes_bn.jpg.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Torno a ser jo. La que diu només el que vol dir, i no el que la gent té ganes que digui. Jo amb els meus versos tallavenes, els meus poemes llac, sempre al voltant del mateix, perquè em nodreix i em diu, perquè m'és i em parla endins, a tocar del misteri. Jo i prou, amb els pits a rebentar de llet inútil, amb la mare morint-se'm encara a estones, de cop i volta, amb l'enyor etern d'un llindar a la cuina des d'on m'escolten sense judicis. Torno a ser jo buscant un (altre) lloc, imaginant altres paisatges, fidel a la terra de les avantpassades i als oceans que me'n separen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Torno a ser jo i torno a escriure en els marges del full, aquest lloc estret on encara hi cap (amb lletra ben petita) l'amor sense etiquetes, la vida sense quadrícules.</span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-40580466313081776202018-04-07T21:30:00.001+02:002018-04-07T21:30:52.301+02:00escriu-me<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-3Gtgoc-GY_U/WskbSig5EjI/AAAAAAAACoQ/-duoL9PKu1QqJMtv2GWax8tXmi7vwimeQCLcBGAs/s1600/carta%2Bploma%2Btinta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-3Gtgoc-GY_U/WskbSig5EjI/AAAAAAAACoQ/-duoL9PKu1QqJMtv2GWax8tXmi7vwimeQCLcBGAs/s320/carta%2Bploma%2Btinta.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">https://juliaherdman.com/2017/07/27/darcys-letter-to-elizabeth/</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un dia et vaig demanar que no deixessis mai d'escriure'm, només pel gust que em diguessis que sí, que m'escriuries sempre, fossis on fossis, passés el que passés. Quina mesquinesa la meva, fer-te prometre un impossible com a prova d'amor. Quina mesquinesa, totes i cadascuna de les proves d'amor que es demanen o s'exigeixen, fins i tot aquelles que neixen del pànic de perdre l'altre, del pànic de perdre's. Sé que en aquell moment et creies les paraules que em deien que sí, que m'escriuries sempre, de la mateixa manera que sé que jo sabia que no podries complir la teva promesa. Que si mai arribava el dia del comiat (que tu volies serè i adult, sense retrets, tal com va ser), empresonaríem els mots al coll i a les costelles fins que ens rebentessin per dins. Que si érem, en part, era perquè ens escrivíem (i perquè fèiem l'amor com ens escrivíem). I totes les cartes que enyoro, totes les lletres de tu que no van arribar mai, no són cap deute ni cap promesa incomplerta: són el mateix buit de tu que he après a dibuixar contra el cel canviant de cada octubre, de cada tardor d'ençà del teu (del nostre) silenci. </span></div>
<div>
<br /></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-10651073443921242742018-03-12T15:14:00.004+01:002018-03-12T15:14:51.070+01:00o no perdre-se-la<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Ow4yxByfk_k/WqaLGdd4_KI/AAAAAAAACn4/kGByr2gzXx8zdX14iY-zpJECLalwHSU2wCLcBGAs/s1600/perdre-se-la.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-Ow4yxByfk_k/WqaLGdd4_KI/AAAAAAAACn4/kGByr2gzXx8zdX14iY-zpJECLalwHSU2wCLcBGAs/s320/perdre-se-la.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ni tindré res a veure </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">en si ets feliç o no ets feliç </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ni tindré res a veure </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>en si ets feliç o no ets feliç </i> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Manel</b>, "Criticarem les noves modes de pentinats"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ser-hi o no ser-hi. Perdre's la vida d'algú o no perdre-se-la. Acompanyar-li els dies, les morts, els naixements, les traïcions, o fer mutis darrere les bambolines. Deixar que descansi el cap damunt la teva cama quan la venç el cansament de les hores eternes d'hospital, o haver reculat prou anys llum perquè ni se li acudeixi pensar que podries haver estat tu qui li fes companyia. Sostenir-li els silencis. Celebrar-li els versos, les paraules, els pisos nous, les plantes que no se li moren malgrat les ventades, els racons nous descoberts a les entranyes de l'illa; o mirar simplement cap a un altre lloc, com si hi hagués de debò llocs irreconciliables. Ser feliç només perquè torna a somriure d'aquella manera que. Preguntar-se si dorm tranquil·la, si dorm inquieta, si murmura en somnis. Voler-li bé i fer-li-ho saber. O no tenir res a veure en si és o no feliç, no preguntar- no preguntar-se, no fer-li saber res.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">No ser-hi. No preguntar-se. No fer saber res. Perdre-s'ho. I sumar aquest buit a la mort, que va venint des del silenci, sota la pluja.</span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-14636992227715206152018-03-05T11:10:00.001+01:002018-03-05T11:10:06.334+01:00colònies<br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-iTrT6m2RBoQ/Wp0XGFx8eMI/AAAAAAAACnY/h4wb8g93Mh0qM7wq3_LmX7HD_H_6A6nbgCLcBGAs/s1600/campanarhostalets-1024x730.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="730" data-original-width="1024" height="228" src="https://1.bp.blogspot.com/-iTrT6m2RBoQ/Wp0XGFx8eMI/AAAAAAAACnY/h4wb8g93Mh0qM7wq3_LmX7HD_H_6A6nbgCLcBGAs/s320/campanarhostalets-1024x730.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Teníem lliure l’hora de la
migdiada. M’encantava la sensació de sortir del menjador i saber
que podia anar on volgués, fer el que volgués, sense haver d'estar pendent de les instruccions dels
monitors o de relacionar-me amb els altres nens. M’ho passava
bé, a les colònies, però de vegades m’atabalava una mica anar a
toc de corneta. Te’n recordes? Aquell estiu vam compartir totes les
migdiades. Ens agradava enfilar-nos dalt d’una llitera i fer
gronxar les cames endavant i endarrere, com si taral·legéssim una
cançó. Xerràvem en veu baixa. Un dia vas mostrar-me els dibuixos
que feies. Em vas deixar amb la boca oberta, </span><i style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Els
has fet tu?</i><span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">,</span><i style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">
</i><span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">et vas posar una mica
vermella i només vas fer que sí una mica amb el cap. Que bonica que
eres. Feies olor de vainilla i de xampú. Hauria dormit vora teu
totes aquelles nits de xiuxiuejos als dormitoris, renou de grills
enllà de les finestres, engrunes d’enyor de casa ofegades contra
el coixí. Estic segura que se m’hauria guarit l’insomni que em
feia comptar les campanades del rellotge del vestíbul, un quart, dos
quarts, tres quarts, les quatre i jo encara amb els ulls oberts i les
costelles serrades.</span></div>
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-42162556563805753322018-02-23T00:59:00.000+01:002018-03-12T15:21:31.686+01:00i em vols<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-4lqghDGt0D8/Wo9OiupxrFI/AAAAAAAACnE/jeY-6i9Q1A4SupZWPFCtXsptsSPHy3AGwCLcBGAs/s1600/IMG_1527.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-4lqghDGt0D8/Wo9OiupxrFI/AAAAAAAACnE/jeY-6i9Q1A4SupZWPFCtXsptsSPHy3AGwCLcBGAs/s320/IMG_1527.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">i en molt poc temps t'aboco pel broc gros la meva història (els naufragis, les violències, els miracles, les nostàlgies) i tu l'entomes a cop de retrovisor i em somrius i em vols. Tan senzill i tan inexplicable. Vas arribar quan tot m'era lluny, la gent i els paisatges i la mare i la terra, i em vas ser casa. Perquè sí i sense voler, o sense esperar. Han tornat a fer-se nítids els somriures i el contorn delimitat de les coses. S'han desdibuixat els panys que engarjolaven la tendresa. La porta per on entra la carícia és la mateixa porta per on supura la ferida, no n'hi ha cap altra. I aquí les tens, esquinç i emplastre, dolor i besada, en el tombant exacte en què ens encaixen els cossos. El que vam ser ens estima aquí, a tocar de la pell, en aquesta abraçada que em diu que em veus sencera (les nostàlgies, els miracles, els naufragis, les violències), i em somrius, i em vols.</span></span></span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-73072077431197702402018-02-13T20:14:00.003+01:002018-02-13T21:00:48.607+01:00presents i nues<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 774.142px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 399.546px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14666, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">no cal que sigui sempre </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.3999px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.20285, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e</span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 357.675px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.1869, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">n la inseguretat de vegades, a estones. </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.0572px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.18382, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 436.601px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.15189, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">igual amb mi, a prop, </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 721.822px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 56.9867px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14409, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">sense res mé</span></div>
<div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 774.142px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 399.546px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14666, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">no cal que sigui sempre </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.3999px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.20285, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e</span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 357.675px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.1869, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">n la inseguretat de vegades, a estones. </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.0572px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.18382, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 436.601px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.15189, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">igual amb mi, a prop, </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 721.822px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 56.9867px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14409, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">sense res mé</span></div>
</div>
<div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 774.142px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 399.546px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14666, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">no cal que sigui sempre </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.3999px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.20285, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e</span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 357.675px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.1869, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">n la inseguretat de vegades, a estones. </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.0572px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.18382, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 436.601px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.15189, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">igual amb mi, a prop, </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 721.822px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 56.9867px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14409, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">sense res mé</span></div>
</div>
<div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 774.142px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 399.546px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14666, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">no cal que sigui sempre </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.3999px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.20285, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e</span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 357.675px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.1869, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">n la inseguretat de vegades, a estones. </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.0572px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.18382, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 436.601px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.15189, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">igual amb mi, a prop, </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 721.822px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 56.9867px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14409, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">sense res mé</span></div>
</div>
<div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 774.142px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 399.546px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14666, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">no cal que sigui sempre </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.3999px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.20285, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e</span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 357.675px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.1869, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">n la inseguretat de vegades, a estones. </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.0572px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.18382, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 436.601px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.15189, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">igual amb mi, a prop, </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 721.822px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 56.9867px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14409, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">sense res mé</span></div>
</div>
<div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 774.142px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 399.546px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14666, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">no cal que sigui sempre </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.3999px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.20285, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e</span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 756.622px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 357.675px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.1869, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">n la inseguretat de vegades, a estones. </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 57.0572px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.18382, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 739.342px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 436.601px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.15189, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">igual amb mi, a prop, </span></div>
<div class="textbox" dir="ltr" style="background-color: white; bottom: 721.822px; color: transparent; cursor: text; font-family: TrebuchetMS, serif; font-size: 10.08px; left: 56.9867px; line-height: 1; opacity: 0.4; padding: 0px; position: absolute; transform-origin: left bottom 0px; transform: rotate(0rad) scale(1.14409, 1); white-space: pre;">
<span style="font-weight: inherit;">sense res mé</span></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-5Xhf6YG_l4o/WoMVfXotKWI/AAAAAAAACmU/TxzgPny1PHUZd7czkSP86dAZ_c3acO2EwCLcBGAs/s1600/Imagen-de-lluvia.-520x331.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="331" data-original-width="520" height="203" src="https://2.bp.blogspot.com/-5Xhf6YG_l4o/WoMVfXotKWI/AAAAAAAACmU/TxzgPny1PHUZd7czkSP86dAZ_c3acO2EwCLcBGAs/s320/Imagen-de-lluvia.-520x331.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">tot em plou, aquests dies, tret de tu. </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">M'ho vas dir fa temps, que el que més t'agradava de mi era el meu riure, però que si no reia, no deixava d'agradar-te. I jo no et vaig dir que el que m'agrada més de tu és la teva fortalesa, però que si no ets forta, no deixes d'agradar-me. Que no cal que siguis sempre roca, que pots ser </span><i style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">flojita</i><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, si vols, tenir por i sentir-te a la deriva. Que pots ser, també, amb fang sota els peus i amb arenes movedisses. No hi haurà cap altre febrer com aquest --intempèrie i pluja i vent de decepcions--, però sé que ens guarda el riure i la fortalesa sota el llit, dins d'una capsa. Tot em plou, aquests dies, tret de tu, que m'ets també quan no tens força. Tret de mi, que et sóc també quan no puc riure. I és així, no en dubtis mai, com et vull (com ens vull): presents i despullades, sense impostures. </span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-81710860512911444152018-01-31T23:36:00.003+01:002018-01-31T23:37:42.572+01:00'La clau dicotòmica', d'Elisabet Punset<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tornar a l'arrel</span></b></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/--DZ6o4D2eak/WnJE4g3zgTI/AAAAAAAACmA/6XQNPe1UCTwiqGnmh32Ryn5C-nCFjytUwCLcBGAs/s1600/la-clau-674x1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="674" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/--DZ6o4D2eak/WnJE4g3zgTI/AAAAAAAACmA/6XQNPe1UCTwiqGnmh32Ryn5C-nCFjytUwCLcBGAs/s320/la-clau-674x1024.jpg" width="210" /></a></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Escriure un poemari és dibuixar
un trajecte. Un recorregut de vegades circular, de vegades lineal, de
vegades fragmentat, acabat en punxa, en angle cec, obert a l'infinit,
que travessa els cossos i reconfigura els paisatges. La paraula
poètica recol·loca les peces del desconcert i del naufragi. Ens
retorna un "jo" distint, transformat. Ens re-diu i ens
re-ubica. Ens re-defineix. A l'altra banda dels versos, cada cop més
enfora, s'esmuny l'univers que va ser tan nostre que feia mal, i que
encara ens pertany, però que potser podem, ara, començar a deixar
anar.
</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Elisabet Punset ens convida a
transitar el seu trajecte per uns camins diàfans, sense opacitats
retòriques ni pretensions sobreres. Sabem d'arrels, de miratges i de
claus que deslloriguen les cruïlles vitals, i per això sentim, a
mesura que recorrem els versos de <i>La
clau dicotòmica</i>, que
trepitgem terra, que trobarem fites a través del bosc si en algun
moment perdem el rumb. La poeta ens arrela des de bon principi
("nedar per primer cop / a l'esguard de la mare"),
nuant-nos als orígens, a la infantesa que dóna terra i a arbres
genealògics que ens sostenen. Créixer arrelats és l'única manera
d'aconseguir que perdre's sigui, gairebé, una benedicció, un regal
dels déus, una invitació a l'imprevist i a la creació d'universos
inimaginables: "fins i tot quan tremolo com una fulla / sé on
tinc les arrels". Com l'herba menuda, que clava arrels però no
es queda mai quieta, sinó que s'expandeix, que s'estén arreu, com
una catifa, per conèixer paisatges nous i respirar altres vides. De
la mà de la poeta, fins i tot ens podem permetre enfilar-nos un
temps a la casa de l'arbre i viure en suspens: sabem que retornarem
al centre si mai tornem a trencar-nos en mil bocins.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Són aquests bocins els que
conformen els miratges de la segona part del llibre. Fuig la fortuna,
ens bufeteja la consciència del pas del temps i de cop no sabem què
hem de fer de les males herbes. Fingir es converteix de cop i volta
en una necessitat inevitable. Les aparences ho són tot i no són
res, però ens sostenen, com ens sostenien abans les cases dels
arbres quan ens calia fer un alto en el camí. L'univers poètic de
l'autora, aquí, es fa més evident i explícit: sentim que entrem en
un bosc de fulles seques, males herbes, revolts cecs i canvis de
rasant, i fins i tot les imatges urbanes tenen aquest punt d'espessor
boscana, de desorientació selvàtica. És un univers orgànic, de
vida bategant, terrenal, absolutament arrelada. I en canvi, resseguim
ara el trajecte d'un jo perdut, un jo que viu de miratges, un jo que
és "titella de fum" que es refugia en somriures fingits i
orgasmes simulats.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La clau, ho diu el títol, no
permet tornar enrere. No és la clau que obre portes esperançadores,
calaixos de secrets, cofres de tresors. És la clau dicotòmica, un
camí amb dues opcions excloents ("si ets una monocotiledònia
no seràs mai dicotiledònia") que, per si no n'hi hagués prou,
duu a la definició de l'ésser, li diu el que és al mateix temps
que subratlla el que no és. "Decidir no és el problema,
decidir és la solució", deia una amiga. I tenia raó: un cop
hem escollit, hem resolt el conflicte del dubte. Aquest darrer tram
del trajecte ens enfronta inevitablement al "tu", a la
relació amb l'altre, amb l'altra, en un esbós amb elements encara
d'aquest univers orgànic i boscà en què ens movem i que ens
resistim a abandonar. No hem perdut, tal com se'ns prometia al
principi, ni la terra ni el desig de continuar trepitjant-la.
L'esquena estimada és "l'anvers d'una fulla" per on
llisquem com un tobogan i aprenem a no necessitar, que no sabem ja si
és l'antítesi d'estimar o si cal, també, tancar el cor i el cos a
l'amor després de sobreviure a aquest naufragi. Potser, al
capdavall, ara no importa. El que importa és que hem escollit un
viarany que exclou els altres i que ens re-diu, ens re-ubica, ens
re-defineix. "Només calia / mirar les arrels", diu la
poeta. I respirar-les endins, per caminar el que som sense perdre mai
el tacte de la terra.</span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-73583761894827166972017-12-26T10:10:00.001+01:002017-12-26T10:15:25.443+01:00Llavors, els peixos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-xHiEyAHGcy0/WkIRzGBlMZI/AAAAAAAAClQ/jGaGb9p5_hsBkxnjMnZw6tLcTGgRMGk2ACLcBGAs/s1600/Llavors%2Bels%2Bpeixos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="539" height="208" src="https://1.bp.blogspot.com/-xHiEyAHGcy0/WkIRzGBlMZI/AAAAAAAAClQ/jGaGb9p5_hsBkxnjMnZw6tLcTGgRMGk2ACLcBGAs/s320/Llavors%2Bels%2Bpeixos.JPG" width="320" /></a></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">Hi
ha una cosa que admiro profundament de la Marta</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">:
la capacitat de trobar </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">imatges</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
capaces d'explicar-te el que en aquell moment per a tu només és una
bola amorfa al fons de l'estómac. No em refereixo només a les
imatges poètiques que s'escampen amb certesa i força en els seus
poemaris. Em refereixo també a les estones que som a la cuina de
casa seva, davant d'un cafè, i jo li conto coses que em passen i que
no entenc, que no sé posar-hi nom, que m'angoixen; i llavors ella es
treu del seu </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">barret
de maga virtuosa</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
dos o tres elements quotidians (una rentadora, una tetera, una tassa
amb la nansa trencada, un mocador, una pinça d'estendre la roba),
pronuncia un conjur inaudible i els uneix de manera que en
mil·lèsimes de segons t'ha dibuixat amb paraules una imatge que fa
encaixar la peça que t'havia quedat torta, sense esquerdes. I tot,
de cop i volta, torna a tenir sentit. </span></span>
</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">Això,
justament i amb plena potència, és el que fa la Marta en </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">el
seu últim</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
llibre</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">,
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><i>Llavors,
els peixos</i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">.</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">U</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">n
poemari que diu </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">l'enyor</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
i </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">la
joia</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
amb imatges quotidianes que la poeta-maga enllaça amb girs
inesperats i propis, que defugen els llocs comuns i fan passar la
paraula per la individualitat única completa (el cos físic,
l'emocional, el transcendent). Imatges que creen </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">universos
poètics personals i alhora universals</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
i que aconsegueixen dibuixar quadres impressionistes directes,
delicats, capaços de fer que tot s'entengui, que tot torni a tenir
sentit. </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">I
dic </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><i>e</i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><i>ntendre</i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
en el sentit de </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">besllumar</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
el misteri sense veure'l del tot, acaronar-lo sense arribar a
tocar-lo, sentir-ne el gust sense arribar a paladejar-lo. Perquè el
misteri, ho </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">dèiem
no fa gaire</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">,
no es pot atènyer, no es pot aprehendre, no es pot tenir ni retenir.
Entendre, deia, doncs, en el sentit de generar davant dels nostres
ulls la meravella de la revelació.</span></span></span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">Recordo
haver llegit el poemari per primera vegada i després, al cap d'uns
dies, com quan veus una pel·lícula que t'impacta, anar recordant-ne
fragments que duien la marca de l'enyor o de la joia: </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">el
cor com la porta d'un armari vell</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">,
el gust de vi que raja quan la poeta fa punta al llapis, la pista de
sorra d'un circ, un pati d'escola sense nens... El tren, sobretot.
Una butaca de vagó de tren abandonada en una andana i el tren dels
llacs travessant Suïssa. La poeta adormida a les vies abandonades. </span></span>
</span></div>
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">I
enmig de l'enyor i la joia (per aquest ordre), les imatges sense
paraules del pintor Jordi Vila i Llàcer, que no acompanyen el text,
sinó que hi penetren, s'hi fonen, el diuen. </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><i>Llavors,
els peixos</i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
no és un llibre il·lustrat: és un llibre d'artista, una
confluència de text i paraula, una obra nova. Com la paraula
composta, que de dos mots en fa un amb significat nou sense que cap
dels dos perdi la seva essència, així aquest llibre de
poemes-píndola en prosa, com capsetes de mistos que contenen tota la
potència del foc que crema en l'enyor, que balla en la joia, que
dóna llum al misteri. Us convido a encendre el foc-llum de la
paraula poètica que ens brinda</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
un cop més</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
Marta Pérez Sierra.</span></span></span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-13002016270965442812017-12-19T09:41:00.002+01:002017-12-19T09:43:26.275+01:00Història del bonsai<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-GVF68dha6WU/WjjQb7KE3vI/AAAAAAAAClA/qeRlUSeojXUV8bWM6dakXhozGz3gDkkKQCLcBGAs/s1600/800px-Bonsai_IMG_6394.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-GVF68dha6WU/WjjQb7KE3vI/AAAAAAAAClA/qeRlUSeojXUV8bWM6dakXhozGz3gDkkKQCLcBGAs/s320/800px-Bonsai_IMG_6394.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bonsai_IMG_6394.jpg" target="_blank">Dake</a></td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;"><br /></span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">Aquesta setmana hem celebrat un llibre d'aquells que voldrem tenir sempre a la
tauleta de nit, per llegir-lo, rellegir-lo, assaborir-lo, agrair-lo.
Un llibre delicat, profund i compromès. </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;"><i>Història
del bonsai</i></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;"> (Walrus Edicions), de Dani Rius, és una mapa d'històries sense coordenades explícites d'espai i
temps, però amb prou elements perquè puguem endevinar sovint l'on,
el quan, el com, el qui, el perquè. És una cartografia lúcida, a
estones juganera, a estones tendra, a estones punyent, </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">de
l'ànima humana</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
i </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">dels
vincles i les societats</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
que construeix o destrueix. </span></span>
</div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">El
llibre comença amb la Vida, i acaba amb els intents de fer lloc a la
Mort dins de la Vida. La primera frase de totes és "Hi ha un
vespre i un matí", mirall d'aquell "hi hagué un vespre i
un matí" amb què se'ns van introduint els diferents moments de
la creació al Gènesi. L'autor reactualitza el relat bíblic per
donar pas a l'origen de la vida humana en el ventre de LA mare, que
són totes les mares. Ja en aquest primer conte Dani Rius ens mostra
</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">de
quina manera hem d'entrar en el seu univers narratiu</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">:
amb l'esperit obert i la ment atenta, perquè no se'ns escapi ni la
</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">delicadesa
emocional</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
amb què ens parla de la vida i de la mort, del desig i de
l'absència, ni les </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">referències
implícites a universos coneguts</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
o heretats, tant els de la cultura en què hem crescut (com en aquest
cas), com el rerefons social que perpetua injustícies i desigualtats
tant a casa nostra com en països llunyans.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">No
vull fer </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;"><i>spoilers</i></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
dels relats perquè anar-los descobrint és com obrir regals el dia
de l'aniversari. Però deixeu-me dir que hi trobareu des de </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">faules
filosòfiques</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
narrades amb una musicalitat interna que de seguida reconeixereu com
a timbre personalíssim de l'autor, un </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">deix
poètic delicat i subtil</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
que amara la prosa de tots els relats del llibre, fins a </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">contes
populars</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">
reinventats sense renunciar al to de les rondalles explicades vora el
foc. Hi trobareu tempos narratius en <i>crescendos </i>delicats i intensos,
enfilats a base de repeticions que recorden el tic-tac d'un rellotge.
I hi trobareu, també, la crueltat de la guerra, el dolor del
desarrelament dels refugiats, les intrigues i les lluites de poder
d'imperis en eclosió i hecatombe. Hi trobareu les ombres del
patriarcat, el dolor de l'absència, la recerca espiritual i els
perills de l'integrisme, la necessitat de llum, l'anhel de llibertat.
Hi trobareu, al costat de l'al·legoria, la faula i el conte popular,
algun relat realista amb ressons de Salter o Carver, amb
quotidianitats familiars que es vinclen davant del pas del temps i
dels dols més profunds, inserits en el dia a dia d'uns personatges
que intenten de totes totes, com he dit abans, fer lloc a la mort
dins de la vida.</span></span></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">Als
meus alumnes de català, quan els demano que em facin una ressenya
dels llibres que han llegit, els proposo que hi escriguin, al final,
el que Marta Orriols anomena "la cirereta": una frase que
subratllaríem, que ens fem nostra. La meva, sens dubte, és aquesta:
"Si plantéssim una llavor d'un bonsai al bosc, naixeria un
altre bonsai, o un arbre lliure?".</span></span></div>
<br />
<div align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-8905635661272580662017-10-03T20:29:00.000+02:002017-10-03T20:29:20.180+02:00carta a l'exterior<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GcSM0adGI2s/WdPWg--e1LI/AAAAAAAACkY/PzxumXiJA6sx_Cknc3POAwWBwH3OVsM0ACLcBGAs/s1600/convocat%25C3%25B2ria%2Bvg%2B3.10.17.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="354" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-GcSM0adGI2s/WdPWg--e1LI/AAAAAAAACkY/PzxumXiJA6sx_Cknc3POAwWBwH3OVsM0ACLcBGAs/s320/convocat%25C3%25B2ria%2Bvg%2B3.10.17.jpg" width="226" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>La noche antes de la revolución no pude dormir. Por eso me la perdí.</i></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Martín Gringberg Faigón</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<div align="justify" style="background-color: white; font-size: 16px; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hoy hay huelga general. Los helicópteros sobrevuelan ya los barrios de Barcelona. Estoy en cama con una infección brutal de muelas que arrastro desde el viernes. Pero fui a votar. Con mi padre, de 91 años, que llevaba toda la semana intranquilo, él que es el hombre más zen que existe sobre la capa de la tierra. "Si se puede votar, yo quiero votar", me decía cada día. Y también, "Entonces, ¿vendrás tú a buscarme para ir a votar? No sé dónde tengo que votar". Una amiga se ofreció a acompañarle. Al final me arrastré con mi infección y mi cara inflada y mi fiebre hasta su colegio electoral y me uní a ellos. Había una cola que daba la vuelta a la manzana. Espera de horas con miedo por si venía la policía. Corrían vídeos con las brutalidades que ya estaban perpetrando los antidisturbios en otros colegios electorales. Había una multitud en la puerta del colegio custodiándolo por si venían a requisar urnas. Nos vieron llegar y nos abrieron un pasillo. La gente aplaudía. Mi padre, que no es dado a expresiones emocionales, parecía a punto de estallar de júbilo. Le brillaban los ojos. Saludaba y sonreía mientras avanzaba inestable con su bastón hacia la urna. Votó. Votamos. El miedo y el dolor de muelas me impedía ser muy consciente de lo que estaba pasando. Entonces salimos. Y la multitud, cuando vió a mi padre que decía "Hem votat!" alzando la mano en señal de victoria pero también de gratitud, arrancó en aplausos espontáneos. No solo en la puerta, sino por toda la calle, la gente que esperaba para votar, al verlo pasar, aplaudió y lloró. Gente conocida y desconocida llorando de emoción porque mi padre, de 91 años, había votado. Gente que el domingo tejió redes de apoyo mutuo aplaudiendo por la dignidad de todas las personas que vivieron la dictadura franquista y que ese día votaban "para que tú no tengas que vivirla", como le dijo un anciano a una amiga en su colegio electoral. No lo olvidaré nunca. Me rompí. Olvidé el dolor, la fiebre, la cara inflada. Mi padre, que vivió la guerra civil siendo niño, que de joven se negó a recibir a Franco en la Catedral de Ciutadella, que se exilió a Chile porque la gente, por ser cura católico, lo suponía adicto al régimen, mi padre, ayer votó, y votó sí.</span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; font-size: 16px; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; font-size: 16px; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hoy hay huelga general, estoy con antibióticos en el sofá mientras los helicópteros sobrevuelan los barrios de Barcelona. No sé si conseguirán aplastarnos. Lo que sé es que ya hemos ganado. Porque votamos. Porque nos unimos, nos abrazamos, nos cuidamos. Ellos, los perros torturadores y sádicos, hace tiempo que lo perdieron todo.</span></div>
</div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-11029062648290650052017-09-28T00:40:00.001+02:002017-09-28T00:41:25.131+02:00gessamí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Vyxuj8sK2h0/WcwnuKn8nqI/AAAAAAAACjc/OMVOmv_KfG4XkUlASrkYu9LRHfSwdy1OQCLcBGAs/s1600/gessami-andorra-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1065" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-Vyxuj8sK2h0/WcwnuKn8nqI/AAAAAAAACjc/OMVOmv_KfG4XkUlASrkYu9LRHfSwdy1OQCLcBGAs/s320/gessami-andorra-1.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">casa meva ja no té portes ni finestres però diumenge a la nit, per uns instants, l'habitació feia olor de </span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">gessamí</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, com aquell vespre en un carrer desconegut d'un poble on encara em costa tornar. Havíem sortit d'un restaurant i ella, la dona de somriure fàcil i ulls lluminosos que també tenia una mare amb Alzheimer i que un vespre em va dir "conta-li coses", va aturar-se i va obrir els braços i va dir, "Ho sentiu?", i de cop tot era gessamí, les llambordes i el mur de davant del restaurant i l'hora blava que se'ns desfeia entre els dits. Gessamí ella i la meva pell i el meu desig secret. Dormo aquests dies sense finestres ni portes i ja no se sent l'olor dolça i intensa de la flor blanca, però me la invento cada vespre i cada matí, no fos cas que m'oblidés dels ulls lluminosos i els somriures fàcils, dels balcons amb sol, del llindar d'una cuina des d'on mirava feinejar la mare i li contava coses.</span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-1359160076786737622017-09-27T16:44:00.000+02:002017-09-27T16:44:39.175+02:00Com una cadira<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-lipf3JoEF7A/Wcu4ZL8kIRI/AAAAAAAACjM/B93Y4CvlFgY41wkLUNTbxJSAguvrZGmPQCLcBGAs/s1600/Com%2Buna%2Bcadira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="768" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-lipf3JoEF7A/Wcu4ZL8kIRI/AAAAAAAACjM/B93Y4CvlFgY41wkLUNTbxJSAguvrZGmPQCLcBGAs/s320/Com%2Buna%2Bcadira.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Avui, a les 19:30, es presenta a ACVic el quart volum del projecte gràfic i literari Com una cadira, d'Adicciones Porquesí i Jordi Lafon. Hi trobareu textos d'<a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1142958133&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A0%7D" href="https://www.facebook.com/ernest.crusatsfont" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; font-size: 14px; text-decoration-line: none;">Ernest Crusats Font</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">, </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100001568168541&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A0%7D" href="https://www.facebook.com/marta.negre.96" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; font-size: 14px; text-decoration-line: none;">Marta Negre</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">, </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1364693103&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A0%7D" href="https://www.facebook.com/ramon.arimany" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; font-size: 14px; text-decoration-line: none;">Ramon Parramon Arimany</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">, Àngela Segura, </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100006153884430&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A0%7D" href="https://www.facebook.com/carles.guerrarojas" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; font-size: 14px; text-decoration-line: none;">Carles Guerra Rojas</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">, </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=610382897&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A0%7D" href="https://www.facebook.com/lucia.royo.7" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; font-size: 14px; text-decoration-line: none;">Lucia Royo</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">, Pep Artero, Quique Gimènez, Mariona Moncunill, Alfonso Cobas, </span><a data-hovercard-prefer-more-content-show="1" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000628599240&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A0%7D" href="https://www.facebook.com/pilar.bonet.77" style="background-color: white; color: #365899; cursor: pointer; font-size: 14px; text-decoration-line: none;">Pilar Bonet</a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px;">, Anna Capella, Alexis Barroso, Miquel Baradagil, Antoni Tàpies i Jordi Lafon. I un de meu, que comparteixo aquí.</span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b><span lang="CA">CADIRES</span></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">En el borde del camino
hay una silla</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Silvio Rodríguez<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Al mig del menjador hi ha una
cadira. Sòlida. De fusta. La nena s'hi enfila a contracor i recita el vers de
Nadal: <i>Hi ha un pastor en el meu pessebre
que me té molt preocupat</i>... El cosí la mira sorneguer i mou els llavis
lentament per dir-li en silenci <i>Foca marina</i>.
Abans eren amics però des d’aquest estiu ja no. Ella reprèn el vers, <i>li falta un braç, una cama, i té el nas un
xic pelat...</i> La cadira coixeja com el pastoret del pessebre i ella vacil·la
un moment i està a punt de perdre l’equilibri. Una mà forta la sosté des de
darrere, <i>Epa!, que caus!</i>, i sent la
família que riu, però no veu ningú perquè mira al sostre i s’inventa que fuig
per l’esquerda que fa unes setmanes ha aparegut al costat de la prestatgeria.
Li arriba una olor densa de colònia d'home i un alè que put a la vora de la
seva orella. Se li ericen els rínxols del clatell. La mare, on ha anat? <i>Cada any em faig el propòsit de no posar-lo
mai més.</i>.. Amb prou feines respira. La mà que la sostenia per una espatlla
ha anat baixant i ara li agafa una natja suaument, no com aquella tarda que
també s’havia enfilat a una cadira perquè ell li havia dit que al prestatge de
més amunt hi havia un pot de vidre amb avellanes banyades de xocolata. La mà,
avui, no l’estreny ni la grapeja ni la masega. Només la cobreix. Només li diu
Sóc sempre aquí. Només li diu Ets sempre meva. La cadira que va coixa se sosté
ara damunt de tres potes. Des de darrere, pensa ella, almenys no em veurà les
calces. No tornaré mai més a dur faldilla. L’any que ve tindré vuit anys i ja
no em faran enfilar-me a la cadira per dir el vers ... <i>però quan arriba l’hora, no me n’adono, i ja hi és! </i>L’any que ve li
tocarà a en Jan i ella podrà arrambar-se a la paret del fons perquè el tiet no
li vingui per darrere i somrigui a la càmera mentre li posa una mà damunt la
natja i li diu Sóc sempre aquí, Ets sempre meva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Al mig del pati hi ha un cercle
de cadires. Ella fa que no amb el cap tota l’estona, i retrocedeix un pas
contra el mur quan la Laia intenta agafar-la pel braç perquè vagi a jugar amb la
resta del grup. Els monitors també li insisteixen, però ella només fa que no i
que no, i al final la deixen per impossible. Al cercle no hi ha cadires per a
tothom. Odia aquest joc. A la Laia sí que li agrada perquè la Laia és bonica i
prima i àgil i sempre guanya. Com deu ser, ser la Laia? Com deu ser, que sempre
et toqui una cadira? Que sempre hi hagi una cadira per a tu a la colla de
l’Esplai, a la colla de l’escola i a la colla de la plaça? Com deu ser, ser
bonica i àgil i prima, i mirar-se les nenes com ella amb aquella compassió
dolça i odiosa mentre els dius <i>Va, no
siguis tonta, vine a jugar amb tots</i>? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La monitora nova ha quedat fora
del joc a la segona ronda i ve a seure al seu costat. Bastant a prop. A la
gatzoneta, s’abraça els genolls i gira el cap per mirar-la. Ella no es mou però
de reüll li veu la pell dels braços, blanquíssima, esquitxada de pigues
marrons. La monitora nova té els ulls verds i els cabells molt negres i uns
llavis que fan ganes de besar. <i>No vols
jugar</i>, li diu, i no és una pregunta. <i>No
t’agrada</i>, diu, i tampoc no és una pregunta. La monitora nova fa olor de
gessamí i de terra i de bosc. <i>A mi tampoc
m’agrada aquest joc</i>, diu. <i>Sempre
perdo</i>. I ella pensa, però no ho diu, <i>Si
pogués, calaria foc al cercle de cadires i em quedaria mirant els filaments de
fum que dibuixarien al cel esquerdes fines per on podria fugir.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No pots fugir i fas una barricada
amb les cadires de casa i esquives les pedres i els insults. O fas l’amor en
una cadira amb una dona que fa olor de bosc i de terra i de gessamí. O seus a
la vora del camí (sempre hi ha una cadira a la vora del camí) i esperes que
passi el núvol. No pots fugir per cap esquerda i seus davant de l’escriptori i escrius
que si poguessis calaries foc al cercle del joc odiós de les cadires i et
quedaries mirant els filaments de fum que dibuixarien al cel esquerdes fines
per on podries fugir. O recordes la seva faldilla blava plegada amb cura al
respatller de la cadira de vímet de la teva habitació petita de pis
d’estudiants mentre encara et treus la son de les parpelles i el soroll de la
dutxa et retorna el seu cos nu sota els llençols i durant una estona el món fa
una mica menys de mal. Quan no pots fugir aguantes l’equilibri damunt tres
potes de fusta i en comptes d’un vers de Nadal taral·leges aquella cançó cubana
que diu <i>En el borde del camino hay una
silla</i>. I abans de ser de ningú et deixes caure de dalt de tot i et
capbusses al mar, on no hi ha cercles ni hi ha cadires i hi podríem renéixer o
morir, i qualsevol cosa valdria la pena.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-51871615917306433952017-09-26T10:00:00.001+02:002017-09-26T10:00:16.581+02:00gramàtica elemental<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-KOZZhYz8pkA/WcoI02AnhvI/AAAAAAAACi4/xVovdvvE5X8p68flZnutIxWjgqDv7i2mgCLcBGAs/s1600/el%2Bcoraz%25C3%25B3n%2By%2Bla%2Bbotella.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="688" data-original-width="633" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-KOZZhYz8pkA/WcoI02AnhvI/AAAAAAAACi4/xVovdvvE5X8p68flZnutIxWjgqDv7i2mgCLcBGAs/s320/el%2Bcoraz%25C3%25B3n%2By%2Bla%2Bbotella.png" width="294" /></a></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;">Jo m'ofego.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tu m'ignores.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ella se n'alegra.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nosaltres ens distanciem.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Vosaltres us ho mireu.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Elles se'n riuen.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Jo ploro.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Tu m'acompanyes.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Ella m'escolta.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Nosaltres ens abracem.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Vosaltres ens sosteniu.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Elles ens cuiden.</span><br />
<br />
<br />la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-375820306667854487.post-75034282917870224832017-05-16T11:31:00.003+02:002017-05-16T11:31:13.471+02:00els homes bons<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-VMIOE12iqzM/WRrGduMbCYI/AAAAAAAACiA/UMptpGOtVBsYmVLyxvSodzh_HKyunRyPQCLcB/s1600/IMG_8341.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-VMIOE12iqzM/WRrGduMbCYI/AAAAAAAACiA/UMptpGOtVBsYmVLyxvSodzh_HKyunRyPQCLcB/s320/IMG_8341.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquesta nit ha mort un home bo. Cada dia moren homes bons, però no tots topen amb tu qualsevol estiu en una illa i et regalen somriures de sol i de vida que t'enduràs per sempre a la ciutat de carrers grisos i hiverns inacabables. No tots et deixen un rastre de tendresa en la membrana fràgil del record. Ha mort aquesta nit un home bo, i jo penso en els seus fills i <a href="http://lavidatevidapropia.blogspot.com.es/2013/08/prestec.html" target="_blank"><b>filles</b></a> que han heretat també somriures de sol i de vida que vessen amor pertot, i en la dona companya de vida que li ha agafat la mà a través de tots els laberints i que també vessa amor i tendresa pertot. Aquesta nit ha mort un home bo, i és això el que recordem. L'únic que ens importa. L'únic que importa.</span></div>
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboahttp://www.blogger.com/profile/03757590928504702203noreply@blogger.com1