dissabte, 9 de febrer de 2019

a les arrels de l'exili


Abattez mes branches
sciez-moi en morceaux
les oiseaux continueront à chanter
dans mes racines.
Anise Koltz

febrer desferma torbonades i en suma cada any, implacable i burleta. Emplastre sobre emplastre sobre emplastre. Quanta tenacitat t'ha costat la indiferència perquè vingui ara aquest cop de vent a congelar-te els pulmons. "Volia fer-te mal, volia que em respectessis, volia donar-te una lliçó, dir-te que a la [aquí nom mediàtic] no se la tracta així." Maltractadores del món, moriu-vos. Vaig malentendre l'orgull --no es tractava d'amagar l'estocada, el cop de puny a l'estómac, el projectil encertant de ple la meva línia de flotació. Tampoc avui, ni els febrers que vindran. Perquè, sabeu, sempre canten ocells afònics a les arrels de l'exili. Encara canten.


1 comentari:

evita ha dit...

Feia temps que no passava per aquí. M'agrada tornar i comprovar que segueixes, tot i que amb menys freqüència. Una abraçada forta.