divendres, 4 de gener de 2019

reconstruccions

I ara ve quan hauries de començar
a construir de nou la paret        
el mur
la muralla          la reixa
la carcassa           l’armadura
la tercera pell d’espines.
Quan hauries de deixar de creure
en allò de les cases casa
la cuina           el recer      
la intempèrie lluny (rere els vidres)
Deixar de creure-hi
simplement
seguir passant la vida sense gaire cosa més
que l’únic estret tros de terra que et pertany.
I després             un dia
tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire
gaudir des de la superfície
i arribar a creure que la vida
te la pots omplir amb la feina
el cinema          els vermuts         el gimnàs
les sèries de Nètflix
alguna festa esporàdica amb alcohol i fum
quan la buidor sigui nàusea.
Però no comences. No saps per on. No trobes els maons
les eines        els ferros          el llautó          les espines.
Ets encara un laberint d’estances buides
per on campen impunes       els corrents d’aire.


2 comentaris:

silbante ha dit...

Yo espero fervientemente que lo de saber por donde empezar sea como una revelación o que cualquier día de estos, no tardando mucho a ser posible, las corrientes de aire nos lo susurrarán al oido o aparecerá escrito en el fondo del vaso del vermut o como sub-subtítulos de Netflix o a lo mejor, una mañana te levantas y empiezas sin más ¿no? Dime que sí !vinga¡ (:

Un abrazo.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Te digo que sí... ni que sea por las ganas que me han dado de que aparezcan sub-subtítulos de Netflix con instrucciones...