dilluns, 10 de setembre de 2018

qué bueno que viniste

(text publicat a Catorze Cultura viva)



Nadie sabrá el sentido del mundo
sin cuatro cositas al menos de ti.

Carlos Chaouen



Si tu no haguessis vingut, jo no hauria après a espantar l'angoixa pensant en peixos de colors tancats dins d'una peixera. Tampoc no sabria absolutament res del riure, ni de la llum juganera al fons de les pupil·les, per més persones rialleres i lluminoses que hagués pogut conèixer. No sabria res de la vida obrint-se pas a l'habitació de casa. De la resiliència, de la força indestructible de tantes dones muntanya, de tantes dones arbre, de tantes dones oceà. Si tu no haguessis vingut, jo no hauria sabut mai dels atacs de riure per coses absurdes, dels merengues de l'àvia quan ja no teníem àvia, dels rínxols que acabaven tornant sempre malgrat tots els embarassos, de les cançons enganxadisses i els petons de pastanaga. Si tu no haguessis vingut, jo no sabria inventar cercles de guix per salvar-nos juntes de tots els vertígens.
Si no haguessis vingut, ningú no hauria escrit una carta a la mare justament el dia que la soledat del dol se'm feia insuportable. Ningú me la recordaria per sempre en cada carícia a les nebodes, en cada festa amb pastissos de xocolata i taronja i globus de colors. Si tu no haguessis vingut, no hi hauria hagut ningú, qualsevol vespre tornant de la residència, que m'endevinés l'esgotament profund sense que calgués cap paraula, que em toqués suaument l'esquena d'aquella manera que sap que no salta, que em parlés fluixet fins que es desfessin els nusos. Si tu no haguessis vingut, ningú no m'hauria dit No ets idiota, només ets reincident a la cuina d'una casa sense amant i sense mare.
Si tu no haguessis vingut, jo seria un poc menys jo, i el món sabria bastant menys de l'alegria de dins, de la vida oberta a l'infinit com una papallona.