poeta llac


Torno a ser jo. La que diu només el que vol dir, i no el que la gent té ganes que digui. Jo amb els meus versos tallavenes, els meus poemes llac, sempre al voltant del mateix, perquè em nodreix i em diu, perquè m'és i em parla endins, a tocar del misteri. Jo i prou, amb els pits a rebentar de llet inútil, amb la mare morint-se'm encara a estones, de cop i volta, amb l'enyor etern d'un llindar a la cuina des d'on m'escolten sense judicis. Torno a ser jo buscant un (altre) lloc, imaginant altres paisatges, fidel a la terra de les avantpassades i als oceans que me'n separen.

Torno a ser jo i torno a escriure en els marges del full, aquest lloc estret on encara hi cap  (amb lletra ben petita) l'amor sense etiquetes, la vida sense quadrícules.

Comentaris

Hola Sònia, avui recordant m'has vingut al cap. Un petó i una abraçada.
Acabo de descobrir el teu bloc gràcies a Catorze.cat. Què bé poder llegir-te a píndoles!

Entrades populars d'aquest blog

Bona Pasqua

reconstruccions

SOBRETOT AMB EL QUE NO