Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2018

i em vols

Imatges
i en molt poc temps t'aboco pel broc gros la meva història (els naufragis, les violències, els miracles, les nostàlgies) i tu l'entomes a cop de retrovisor i em somrius i em vols. Tan senzill i tan inexplicable. Vas arribar quan tot m'era lluny, la gent i els paisatges i la mare i la terra, i em vas ser casa. Perquè sí i sense voler, o sense esperar. Han tornat a fer-se nítids els somriures i el contorn delimitat de les coses. S'han desdibuixat els panys que engarjolaven la tendresa. La porta per on entra la carícia és la mateixa porta per on supura la ferida, no n'hi ha cap altra. I aquí les tens, esquinç i emplastre, dolor i besada, en el tombant exacte en què ens encaixen els cossos. El que vam ser ens estima aquí, a tocar de la pell, en aquesta abraçada que em diu que em veus sencera (les nostàlgies, els miracles, els naufragis, les violències), i em somrius, i em vols.

presents i nues

Imatges
no cal que sigui sempre roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e n la inseguretat de vegades, a estones. Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull igual amb mi, a prop, sense res mé no cal que sigui sempre roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e n la inseguretat de vegades, a estones. Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull igual amb mi, a prop, sense res mé no cal que sigui sempre roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e n la inseguretat de vegades, a estones. Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull igual amb mi, a prop, sense res mé no cal que sigui sempre roca. Que pot ser flojita, també. Que pot tenir por i ofegar-se e n la inseguretat de vegades, a estones. Que pot ser també amb fang sota els peus, amb arenes movedisses. Que la vull igual amb mi, a p