dimarts, 16 de maig de 2017

els homes bons


Aquesta nit ha mort un home bo. Cada dia moren homes bons, però no tots topen amb tu qualsevol estiu en una illa i et regalen somriures de sol i de vida que t'enduràs per sempre a la ciutat de carrers grisos i hiverns inacabables. No tots et deixen un rastre de tendresa en la membrana fràgil del record. Ha mort aquesta nit un home bo, i jo penso en els seus fills i filles que han heretat també somriures de sol i de vida que vessen amor pertot, i en la dona companya de vida que li ha agafat la mà a través de tots els laberints i que també vessa amor i tendresa pertot. Aquesta nit ha mort un home bo, i és això el que recordem. L'únic que ens importa. L'únic que importa.

2 comentaris:

olordemandarina ha dit...

gràcies Sònia per la teva poesia

ANNA ha dit...

Me ha encantado tu blog.
Te paso el mio si deseas visitarlo.
Gracias.
http://anna-historias.blogspot.com.es/?m=1