dijous, 13 d’abril de 2017

confessions


Una nit de lluna plena vaig confessar que t'estimava al cambrer de la barra d'un bar on pensava trobar-te i no hi eres. A penes havia begut, però em saltaven les paraules a la boca com si vingués una torrentada. És tan bonica, li deia, i ell feia que sí amb el cap, no li venia de nou, potser a ningú no li venien de nou les meves mirades de desig a través de les taules, de les ampolles buides de cervesa, de les converses i dels riures. Mirades que creia secretes, santa ingenuïtat. M'ho va dir ell, les nits de lluna plena deslliguen el nus de les paraules. Somreia i no sé si era sorneguer o empàtic, però tant se me'n donava. Em cremava el secret, no he sabut mai guardar-me a dintre les paraules, i encara menys quan tenir-te a prop em tallava l'aire i s'aturava tot com si no existís res més que la teva pell inaccessible. 

Les nits de lluna plena m'agafa per parlar massa, per escriure massa, igual que a altres els agafa per beure massa. Amb lluna nova, sé callar com els morts. 

Així em va.

8 comentaris:

artur ha dit...

La poderosa influència de la Lluna plena !!
Molt bé !!

Penso en tu ha dit...

No sé com, però sempre endevines les paraules que necessito llegir. No sé com et vaig descobrir, però ets un refugi ple de lletres que curen...

Ma Schöne ha dit...

Que bonic que la totalitat de la lluna plena et doni, també, la totalitat de les paraules ("i què has de fer si t'han tornat a fugir totes?").

I que bonic llegir-te.

Anònim ha dit...

Cal callar? o cal cridar-ho?

Marta ha dit...

M'agraden les nits de lluna plena si són còmplices de confessions.
Si algú et talla l'aire, digas-li. Després que passi el que hagi de passar o no.

Josep Cassany ha dit...

Gràcies per compartir amb nosaltres els teus escrits. Com ben segur molts d'altres companys i companyes lectors, també disposo del meu blog on compartir opinions, relats i amistats. Et convido a visitar-me. a l'enllaç http://josep-cassany.blogspot.com.es

horabaixa ha dit...

Preciós !!

Pèsol ha dit...

Darrerament, tot i que no hi hagi lluna plena, trobo fàcil parlar dels meus sentiments amb desconeguts. Serà la crisis personal, emocions desatades, pèrdua.
Em resulta curiòs que coses que no he parlat amb amics no em costi gaire explicar-les a gen que no conec.