tal vez,
Mamá,
Hoy ha vuelto el
frío a colarse por las rendijas de la ventana.
Algunos días
estoy más lejos de
los que amo
que de los confines de tu océano.
o tal vez,
Mamá,
a veces me duele más
mi vida que tu muerte.
Todavía la quiero y
me oculto
todavía la deseo
y me ahogo.
o tal vez,
Mamá,
Te olvido cada vez
que vuelve la alegría
a habitarme los
resquicios del cuerpo.
Cuando su voz
rellena con canciones mis agujeros.
Cuando el verano y
las risas
cuando los niños y
el mar y las estrellas.
o tal vez,
Mamá,
a veces me duele más
tu muerte que tu vida
que tus
silencios,
que tu locura,
que tus márgenes,
que tus cuerdas
flojas en desequilibrio
o tal vez,
Mamá,
Ha vuelto hoy el
frío a colarse por las
rendijas de la ventana.
Aún me duele tu carne,
aún me duele tu sangre
aún me duele tu cuerpo.
aún me duele tu cuerpo.
7 comentaris:
ets tan bonica i t'estimo i et regalo cançons
m'identifico tant amb els teus sentiments! m'ha agradat molt Sònia.
Contentíssims que hagis tornat. T'enyoravem molt.
Jo també he començat a escriure-li cartes... :(
Hi ha coses que 'fan bola' i s'han d'escupir.
Petons i bombolles
Fa uns minuts, amb la televisió encesa de fons, he mirat amb el mòbil si havies tornat a escriure. He llegit el teu colpidor escrit i he clicat a la música de piano que l'acompanya. He apagat el tv i m'he quedat mirant l'espelma que segueix encesa pensant en la mort de qui m'ha dolgut molt però que ara ja me l'imagino com una papallona blanca, pura, tendra volant ben alt.
Gràcies per regalar-me aquest moment.
Gràcies :)
i sentir que t'estimo i m'amago
que encara et desitjo
i m'ofego
i no em queden cançons perquè les té una altra
Publica un comentari a l'entrada