divendres, 7 d’octubre de 2016

ENSAYO DE CARTA



tal vez,

Mamá,
Hoy ha vuelto el frío a colarse por las rendijas de la ventana.
Algunos días
estoy más lejos de los que amo
que de los confines de tu océano.

o tal vez,

Mamá,
a veces me duele más mi vida que tu muerte.
Todavía la quiero y me oculto
todavía la deseo
y me ahogo.

o tal vez,

Mamá,
Te olvido cada vez que vuelve la alegría
a habitarme los resquicios del cuerpo.
Cuando su voz rellena con canciones mis agujeros.
Cuando el verano y las risas
cuando los niños y el mar y las estrellas.

o tal vez,

Mamá,
a veces me duele más tu muerte que tu vida
que tus silencios,
que tu locura,
que tus márgenes,
que tus cuerdas flojas en desequilibrio


o tal vez,

Mamá,
Ha vuelto hoy el frío a colarse por las rendijas de la ventana.
Aún me duele tu carne,
aún me duele tu sangre
aún me duele tu cuerpo.
     


7 comentaris:

Anònim ha dit...

ets tan bonica i t'estimo i et regalo cançons

Lita ha dit...

m'identifico tant amb els teus sentiments! m'ha agradat molt Sònia.

Anònim ha dit...

Contentíssims que hagis tornat. T'enyoravem molt.

spark ha dit...

Jo també he començat a escriure-li cartes... :(
Hi ha coses que 'fan bola' i s'han d'escupir.
Petons i bombolles

Marta ha dit...

Fa uns minuts, amb la televisió encesa de fons, he mirat amb el mòbil si havies tornat a escriure. He llegit el teu colpidor escrit i he clicat a la música de piano que l'acompanya. He apagat el tv i m'he quedat mirant l'espelma que segueix encesa pensant en la mort de qui m'ha dolgut molt però que ara ja me l'imagino com una papallona blanca, pura, tendra volant ben alt.
Gràcies per regalar-me aquest moment.

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies :)

Anònim ha dit...

i sentir que t'estimo i m'amago
que encara et desitjo
i m'ofego

i no em queden cançons perquè les té una altra