dijous, 25 d’agost de 2016

per on no saps



per anar on ja saps
has d'anar per on no saps
Sant Joan de la Creu

la ment fa el buit de dia i vomita fantasmes durant la nit. No descanses però l'endemà ets feliç perquè ets aquí i enlloc més, perquè tornes a tenir força i la terra endins, perquè aquesta habitació ja t'és una mica casa i una mica tu. Però et fa por caminar tota sola a través dels boscos i dormir en una casa aïllada enmig de les muntanyes, i no fumes marihuana perquè saps que amplifica les inquietuds tant com amplifica les ganes i l'alegria. De dia busques els camins que no saps per anar on ja saps i llegeixes el revers dels versos i mires sense mirar per veure-hi enllà. Però de nit no t'atreveixes a caminar tota sola fins al final del poble per buscar estrelles fugaces o perseguir ovnis. De dia la soledat volguda, la soledat buscada, i de nit voler-te els besos, fugir de nines calbes de porcellana, acaronar a les fosques les mans transparents de la mare.