dimarts, 28 de juny de 2016

eternitats



perquè si la beso el desig torna a créixer com l'extremitat d'una estrella de mar i m'oblido que morirem qualsevol dia i que llavors tant se valdrà que hàgim existit. Que el que escrius potser et fa eterna però el que vius t'ho emportes dins d'un sac d'on treuen el cap fades i monstres i no se n'assabentarà mai ningú. Morirem i potser ens ploraran els gossos que no sabran que hem fet l'amor tantes vegades d'amagat i del revés i sense seny i sense casa. I el que no dius sí que existeix --t'existeix endins, com una pedra negra que tu mateixa t'has nuat al turmell.


1 comentari:

spark ha dit...

Estàs madurant, com a escritora, Sònia... Ets diferent, acollidora...
No sé com dir-ho, que estas canviant.
Un petó. I una bombolla.