divendres, 29 d’abril de 2016

I don't wanna miss a thing


even when I dream of you
the sweetest dream will never do
I'd still miss you

 
la fisio respiratòria m'ha trobat els bronquis nets i els pulmons en forma, malgrat la humitat dels últims dies. Pensava que em diria el contrari, perquè des de dimecres arrossego un tristum post aniversari una mica poca-solta, que va venir sense avisar i que s'ha empeltat com un tel molest a la part alta del pit, a prop de la clavícula. Ahir al vespre va tornar l'hivern a casa i et vaig enyorar moltPerò els pulmons estan bé, diu la fisio, i està tan contenta de la millora que em dic que també me n'he d'alegrar, que no cal que em pregunti sota quin moble he escombrat aquest cop les restes de tristesa. Els pulmons estan bé i jo respiro primaveres com abans --abans de tu, abans de la mare, abans de la mort. Amplifico versos en ermites blanques, tanco la porta a lladrucs homòfobs, em deixo fascinar per blavors desconegudes i torno a fer-te l'amor en somnis com si no haguéssim marxat mai. Com si encara tinguéssim dies.