dijous, 17 de març de 2016

ni t'hi vols assemblar


¡Oh innoble servidumbre de amar seres humanos! 
Y la más innoble, 
que es amarse a uno mismo."
Jaime Gil de Biedma


És fàcil escollir l'esgarrapada, l'espetec del fuet, el verí a la punta esmolada de la llengua. Més encara quan se sap que la pell de l'altra no resistirà ni un mil·límetre. Que rebentarà la comporta i serà senzill el trenc, la ferida, la cremor. És fàcil i no val res. No té cap mèrit ni té cap força. 
Mentrestant (o després, i en endavant, perquè sí, perquè això sí que té mèrit, i sí que té força), esculls l'amor i les ganes i els projectes. Els versos. Esculls la paraula que estreny els llaços que ja hi eren i t'endinses en la carn per estimar-la, per venerar-la, per empeltar-t'hi. Esculls el silenci que et torna a tu i et descansa. Mentrestant, i després, i ja sempre, beses i abraces, estimes i enyores, mires i recordes. Oblides el que no val res. Perquè escollir esgarrapar és fàcil, simplement. No té cap mèrit, ni cap valor, ni cap força. Perquè no és tu, ni t'hi vols assemblar.  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.

M.M.P.

Anònim ha dit...

Sàvia,
amb la pell dibuixada,
esculls la vida
i creixes i t'eixamples
per acollir també el dolor
i convertir-lo en or
a cada nova primavera
que transforma el dol
en fulles tendres.

Anònim ha dit...

Esculls el silenci. Et torna a tu? Esculls l'amor. Oblides?