dimecres, 20 de gener de 2016

it was (not) just that the time was wrong


Juliet,
the dice was loaded from the start,
and I bet,
and then you exploded in my heart,
and I forget, I forget
the movie song.
When are you gonna realize
it was just that the time was wrong, Juliet?
Dire Straits, "Romeo and Juliet"


i ara que toca deconstruir, desfer, descosir --deshabitar(-te)--, em miro els daus damunt la taula i ja no recordo quina va ser la meva aposta, i tampoc no sabria dir si realment la vaig perdre. Vaig memoritzar sense voler els números de la sort i ara em vénen al cap quan menys ho espero. Un sis, un novembre fred, una primera vegada que, tres poemes, sis dibuixos, dos quaderns que rebenten de mots que parlen de tu. No era el moment l'equivocat, no ho era el temps, no ho eren els espais que ens van conèixer la pell afamada. No ho eres tu ni ho era jo ni ho eren les veus que ho desaconsellaven. O ho era tot excepte aquest amor, excepte aquest desig, excepte aquesta gratitud trista d'haver-te tingut --de tenir-te encara-- empeltada al que sóc i al que seré.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciós

Carles Querol ha dit...

Defugir la tragèdia, però no esquivar la tristesa, i defugir l'excusa, però deconstruir-ho tot, desfer els passos, descosir la ferida. Potser davant l'abisme hi és l'últim pas, tal vegada atrapat entre els guions.

M'agrada molt.

Lita ha dit...

preciós! sento no ser més original. Petons

Àngela ha dit...

Gràcies, Sònia.