dimecres, 9 de desembre de 2015

perquè necessitem que ho sigui



quan arribo al barri em reben els focs artificials que acomiaden la festa major. Desvio la ruta habitual perquè no me'ls tapin els edificis de la Meridiana, i baixo pel carrer empedrat on vaig viure fa no sé quantes vides. Avui ha tornat una mica d'aire als bronquis atapeïts aquests dies de mort i desamor, i em sorprenc somrient davant d'un arbre de Nadal amb garlandes blaves que s'entreveu darrere les cortines d'una finestra que un dia va ser meva. Serà un Nadal bonic, aquest que ha de venir. Ja hem començat a cercar complicitats antigues, a inventar complicitats presents, a brindar amb tes-rom i a enviar-nos missatges amb les nostres cares encastades en quatre elfs ballarins i burletes. Serà un Nadal bonic perquè volem que ho sigui, perquè necessitem que ho sigui. Perquè aquest any hi haurà una butaca buida que encara no ens acabem de creure, i vosaltres no ho sé, però jo segur que us voldré a la vora per si se m'acut plorar-la entre torrons i neules. Perquè des que la vam tornar a la terra que vull treure el cor de dins l'ampolla, i ara em sento el vidre massa dur i ja no se m'acut d'on puc rescatar la tendresa si no és del fons del pou dels vostres ulls, dels vostres brindis, dels vostres somriures suaus que me la retornen, del vostre estar en el món amb la seva mateixa essència --la llum, el verd, la seva-nostra sang indígena. Serà un Nadal bonic perquè volem que ho sigui, perquè ens cal que ho sigui. I tornarem a omplir la butaca amb totes les meravelles que, si encara fos aquí, li contaríem.  


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Espero que, per a tu, sigui un Nadal molt bonic. Si hi creus ho serà... D'altres farem veure que ho és de feliç i que som felices amb la vida que hem triat

Ester ha dit...

Preciós. A totes les cases hi ha butaques buides per omplir d'enyor i vida nova. Gràcies per compartir-ho

Carme Rosanas ha dit...

Serà un Nadal bonic, si volem que ho sigui... em quedo amb aquesta frase tan encertada. Sovint aquests dies són encertats per omplir-los de records dels que no hi són, perquè són records compartits i dits en veu alta. I això els acosta més encara que els nostres propis records silenciosos.

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies per llegir-me encara! :) Una abraçada!

Teresa ha dit...

Com agraïm que ens obliguis a pensar amb cadascuna de les teves reflexions. Ens conhorten , ens ajuden, i les fem servir més d'una vegada. Aquestes Festes no dubtis que t'acompanyarem amb el brindis i amb els somriures suaus per ajudar-te a que aquest cor que un dia vas posar a l'ampolla per salvaguardar-lo quedi alliberat el més aviat possible.
I desitgem de tot cor que aquest Nadal sigui com tu desitges.

August Garcia ha dit...

Les teves paraules m'acompanyen des de fa temps. També ma mare ens va deixar… aquest estiu. I ara se'ns presenta aquest Nadal que, segur, serà ben diferent, perquè serà el primer. No tinc massa clar com ho viurem, però m'agradaria que fos una mica amb la complicitat que tu descrius. Omplir aquesta butaca buida amb les nostres alegries i tristeses, per compartir-les entre nosaltres, per regalar-les-hi i omplir el seu record de nous records perquè d'alguna manera o altra els visqui amb nosaltres…
Que tinguis un Nadal com desitges.

Lita ha dit...

Estimada Sònia, el recital d'ahir va ser preciós i molt emotiu. Desitjo de tot cor que aquest Nadal puguis treure el cor de l'ampolla i que rebis tota la tendresa que tu emanes. Bones Festes a tots!