dilluns, 23 de novembre de 2015

amb crosses


para decidir si sigo poniendo esta sangre en tierra (...)
sólo me hace falta que estés aquí con tus ojos claros.
Víctor Heredia, "Razón de vivir"

assumir que ara toca caminar amb crosses, coixejar lenta, deixar que el món t'avanci per la dreta. Perdre bufandes i jerseis, ulleres i paraigües. Esgarrapar estones boniques a novembre i que el vent n'esborri el rastre d'un sol cop de porta perquè has equivocat la pel·lícula antídot de diumenge a la tarda i acabes de recordar que no hi ha racons, en aquesta ciutat, per als plors incontenibles. Sortir del cine com si plogués, amb pressa d'arribar al barri i tota la pena negra tancada als punys que enfonses dins les butxaques. Preguntar-te si mai sabràs tornar a fer l'amor, si et respondrà la pell, si podràs rescatar el desig dels circuits tallats de la tristesa. Saber més que mai que ara toca caminar lenta, coixejar amb crosses, respirar com els peixos, supurar amor i enyor sota tres capes de roba. Tancar els ulls botits de plor i recordar tres trossos de mar, dues cançons, una guitarra. L'amiga, la conversa, l'abraçada. Que ara toca respirar lenta, caminar amb una cama enguixada, somriure una mica al món mentre t'avança per la dreta. I tornar-la a perdre cada vegada que perds un jersei, un paraigua, una bufanda, unes ulleres. 




1 comentari:

Anònim ha dit...

"Quedabas esperando ecos que no volverán flotando entre rechazos del mismo dolor vendrá un nuevo amanecer"

https://www.youtube.com/watch?v=GUf81ofAZV0