dimarts, 1 de setembre de 2015

she never smiles


The moon in the bureau mirror
looks out a million miles
(and perhaps with pride, at herself,
but she never, never smiles)

Elizabeth Bishop, "Insomnia"

la veig ara mateix, des de la finestra de casa. La miro i em sap una mica de greu que comenci a minvar. També minva l'estiu, encara que no ho sembli, però no sé si això em sap greu. La miro minvar i enfilar-se damunt del pati del casal d'avis i penso que també és bonica aquí, en aquest racó privilegiat de la ciutat, amb cel pertot i cases baixes. També aquí. Si hi fossis, brindaríem amb vi negre per l'última lluna plena d'estiu. Si hi fóssim, aniríem fins al final del poble, just on comença la negror inquietant del camí d'Alendo, per posar a prova la nostra valentia i espiar el ple entre les branques fosques dels arbres. Apamaríem la por i sabríem que aquest neguit no té res a veure amb el que es respira al bosc, en el camí que s'enfila a llevant. Allà hi ha milers d'ulls que et vigilen i ni la pista forestal, ampla i sinuosa, aconsegueix que et sentis segura. Fa cinc anys ella va sentir el mateix. També va girar cua i va sortir amb passes ràpides del bosc, com expel·lida per un exèrcit de forces estranyes, invisibles però tangibles, a tocar de la pell, que li acaronaven les espatlles amb remor de teranyina. 
Potser algun dia ens atrevirem a tornar al bosc. Apamarem el dubte, respirarem la por, conjurarem l'halo ataronjat de la lluna. I canviarem el final de tots els contes. 

4 comentaris:

olordemandarina ha dit...

La darrera plenitud de l'estiu, les entrades a la tardor sempre em provoquen melangia. T'has adonat que has posat nom a la sensació del tacte de la teranyina? Sensacional. Gràcies per citar altres poetes, amplio el meu escàs repertori de coneixences. Agrairia recomanacions.

Anònim ha dit...

Jo, iguql que "olordemandarina" he conegut poetes i cançons que han ampliat tb el meu repertori, i com ella en deixo constància.

spark ha dit...

Jo, crec que ja ho saps, comparteixo la teva no alegria quan escric. No vull que vingui la tardor. Em fa por...
Un petó.

Anònim ha dit...


Arribarà la tardor. Arribarà el novembre i voldria no ser lluny