divendres, 28 d’agost de 2015

sharing


busque paraules per dir 
la teua absència, 
aquest estiu que un vent sense nom crema.
(...)
Anna Montero


"És la meva església", em diu, "hi té gravat l'any que jo vaig néixer i l'any que va morir la meva mare". M'ofereix un te que em transporta als meus dies a Irlanda, la terra que l'acull des de fa anys, i em somriu amb una tendresa que no he sabut trobar en els seus dibuixos atapeïts de ratlles nervioses, enèrgiques, negres. 

"I miss my mum", diu de cop i volta. 

"I miss mine too".

I no cal res més. Avui ja no (em) cal res més.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo tb enyoro la meva....

Anònim ha dit...

És preciós.

delesparaules