dimecres, 26 d’agost de 2015

que no hagis descobert encara mai


la tinta que els dos vam estalviar-nos
la gasto ara per dir-te
que plou, que fa fred,
que res no abriga prou,
que l'hivern és com equivocar-se.

Manuel Forcano, "VI.Carta", Corint 

Agafo fred llegint a l'ombra en un revolt amagat del camí de Burg. Descobreixo Forcano (I el fred de no saber què contestar-te) i assaboreixo a soles i en silenci l'impacte de les primeres vegades. No saps com envejo que no haguessis escoltat mai abans Silvio, va dir-me un dia fa molts anys, i en aquell moment no ho vaig acabar d'entendre. Una mica sí. Com el primer dia que vaig beure mate, com el primer cop que vaig tastar les nous de macadàmia. I afegiria avui, tant temps després, com el primer cop que vaig besar-la, com la primera olor que em va quedar impresa en el cor del desig, com la primera cicatriu que vaig estimar en el cos d'una altra. Forcano diu l'hivern i jo agafo fred al camí de Burg, però l'estiu m'esclata a fora i a dins, com una primera meravella. Aquí tot és tan verd que t'inunda. Torno al poble pel camí del sol, de cara a les muntanyes que al vespre seran blaves, i enfilo un mantra de desitjos que avui no semblen gens inabastables --dies d'estiu i de verd, verdures acabades de collir de l'hort, passejades sense pressa, una casa que faci olor de llenya, una cuina gran, corredisses d'infants, capbussades al riu, paraules que no hagis descobert encara mai.


1 comentari:

olordemandarina ha dit...

Com m'agrada veure aquest amor tan gran que sents, aquest amor en constant transformació, tan gran, que va més enllà de la vida.