dissabte, 15 d’agost de 2015

lo que eres



tienes miedo a que te hagan daño
y te haces daño con tanto miedo
Chavela Vargas

lo que eres me basta


quan t'enamores d'un camí i entens que podries recórre'l una vegada i una altra, d'anada i tornada, tots els dies de la teva vida. O quan arribes a un raconet de món a 1.305 metres d'altitud i t'adones que ja no podràs deixar de tornar-hi. Respires i passen coses --falciots a Sitges, tempestes a Farrera, el cel inacabable de Sòria des de la finestra d'una casa que voldries que fos teva, o l'olor d'ella, fugissera i irreal, en un carrer a centenars de quilòmetres de la seva pell. Tornes a taral·lejar cançons en una furgoneta atrotinada, camí d'on et portin, i a cada quilòmetre et sembla que oblides on tenies amagades les pors, on havies arraconat les ferides. Torna una cançó i agraeixes haver viscut almenys un moment que hauria pogut fer-te escriure aquella frase --mai seré feliç com ho he estat aquesta nit--, i alguna cosa es posa a lloc, com quan t'enamores d'un camí i saps que podries trepitjar-lo repetidament tots els dies de la teva vida, com quan trepitges una terra i te l'estimes per sempre, com quan entens que només val la pena quedar-se a la vora de qui en tingui prou amb el que ets.


1 comentari:

joan gasull ha dit...

l'art de saber quan un s'ha de quedar o ha de marxar no és tant difícil com el valor de poder-ho fer.
Trobar aquests moments sempre és i serà motiu d'alegria.