diumenge, 30 d’agost de 2015

la meva càmera no fa fotos xules de la lluna


Pida un deseo, mi niña, diu ella, que aquest vespre és com una mare immensa, com una mare infinita. Des del primer plat que hem anat traient el cap pel balcó, ara l'un ara l'altre, per veure si la lluna es decidia a sortir darrere les muntanyes. És la reina de la nit que hem estat esperant tot el dia, però que ha hagut de compartir el tron amb altres esperes que ens han omplert d'il·lusió aquesta setmana: el dinar de comiat, la instal·lació dels artistes a l'ermita de la Mare de Déu de la Serra, la taula llarga per al darrer sopar. Demana un desig. Com si fos el teu aniversari. Com si te'l meresquessis. Com si el volguessis de veres i sense dubtes. Demana un desig.

Al carrer, just allà on s'acaba el poble, la reina ens ha rebut amb un halo ataronjat que l'envoltava, com un vestit de festa. Última lluna d'estiu. Camins de bosc, pors ancestrals, històries de milicians durant la Guerra Civil, de famílies que fugen de l'holocaust, paisatges inquietants damunt del llenç dels pintors. Demana un desig. Com si te'l meresquessis. Com si el volguessis de veres. Com si fos avui el teu aniversari i bufessis l'halo ataronjat de la lluna.

1 comentari:

Anònim ha dit...

demano un desig com si fós el meu aniversari?

https://www.youtube.com/watch?v=EDT4t98cWNk

i, estimo molt