divendres, 7 d’agost de 2015

com si encara tinguessis dies

Foto: Marta Pérez Sierra

Saudade las mujeres que dejaron de sentarse en el sillón de flores, las que hablaban y reían y eran tan fuertes que parecía que la vida no iba a poder vencerlas nunca. El eco de su risa, de su voz (...)

"También esto pasará", Cartografiando el vacío

Are you really here
or am I dreaming?
I can't tell dreams from true
for it's been so long
since I have seen you
I can hardly remember your face anymore

"If you want me", Marketa Irglova / Glen Hansard

la corba harmoniosa de la teva lletra disciplinada a les pàgines d'una agenda de quan encara tenies dies. El bolígraf contundent, sense dubtes. Sense remordiments. Gargots desacomplexats quan equivocaves una paraula. Una línia recta, horitzontal, per ratllar la frase que ja no, per encetar-ne una altra o continuar la primera des d'un altre revolt. La teva lletra perfecta esculpida a cops de regle per una mestra que adoraves. La teva lletra sense tu. La meva lletra sense tu. La butaca verda de flors menudes sense tu. La meva vida vacil·lant, dubtosa, en diagonal, atapeïda de culpa, sense tu. Els meus dies sense agenda, les meves hores mudes, el meu dolor callat, sense tu. El meu amor imperfecte recosit a cops de des-amor, a cops de des-desig, sense tu. Les arestes esmolades de la meva lletra petitíssima que té por d'equivocar-se i s'amaga entre les línies de la quadrícula perquè no la jutgin, perquè no la condemnin, perquè no la des-estimin. Sense tu. Sense. 

i tots els somnis meus encara amb tu. Com si encara tinguessis dies. 







3 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa companyia, llegir el teu dol, de tant en tant...

Gràcies.

Alessiaenagosto.blogspot.es

Anònim ha dit...

Segons quines reflexions ens ajuden a passar dols.

Lita ha dit...

Mhagues agradat coneixer la