dijous, 2 de juliol de 2015

Mímulus, el nou disc de Clara Peya


"Mímulus. La preciosa flor groga que calma la por dels dies. La por del silenci i la por del soroll. La por de la fosca i la por de la llum. La por de tu, de mi, de les voreres esquerdades i els mitjons desparellats. Totes les pors petites i sabudes que se'ns enreden als turmells com una heura verinosa. Mímulus si parles, mímulus si calles. Mímulus si m'amagues el somriure darrere la boira dels ulls. Si marxes, si tornes, si et quedes, si em penses, si m'oblides, si caus o si voles. Si encara no saps mirar-te com et miro jo. Mímulus en les xifres que compto i recompto per oblidar que el món no sap de càlculs ni mesures --que ja no sé res, que no hi ha res més que aquest cos menut que ara té pànic. Mímulus si el desig, mímulus si el somriure, mímulus si el dubte, si l'amor, si la paraula. Si la música. Mímulus. Petita flor groga que em calmes la por dels dies." 

[El 18 de juliol, a Luz de Gas, dins el festival Grec]

5 comentaris:

Audrey ha dit...

M'aniria bé per aquests dies de nous camins, de noves il.lusions, de pors estranyes...Quin bonic descobriment!.

Anònim ha dit...

A tots ens aniria bé tenir-la a prop.Tantes pors ens assetgen cada dia!

Anònim ha dit...

Hoola! Vaig descobrir la Clara Peya al musical MARES I FILLES i em va encantar!!
El dia 18 de juliol a LUZ DE GAS, però espero veure-la moltes altres vegades. Un goig les seves actuacions!

huebo ha dit...

m'agrada...(molt)

Ester Absenta ha dit...

Avui que tinc entrada pel Mímulus, se m'han regalat aquestes paraules mentre escoltava les cançons de la Clara, la veu de la Judit...

Envoltats de complicitat, els sons de cada frase m'han eriçat la pell. Gràcies!!!