dimecres, 8 de juliol de 2015

en carn viva


Take this sinking boat and point it home
We've still got time
"Falling Slowly", Once

I els ulls en tu, una altra nit, quan m'adormo.
Mil cinc-cents diumenges

--Cuando te miro se me enredan hebras en los tobillos--
Miriam Reyes, Haz lo que te digo


Cuando te miro se me enredan hebras en los tobillos i no em mouria de l'habitació des d'on em mires per por de perdre-hi alguna penyora antiga. Quan et miro escric frases llarguíssimes sense respirar i ja no crec ni en les trobades d'ànima ni en els karmes que ens atrapen un temps i després ens vomiten amb indiferència i tot queda en fum, tot queda en res --no queda res--. Només crec en aquesta finestra nostra d'ara, en la silueta dels arbres darrere els vidres, en el color exacte dels teus ulls, en l'olor que sí que es recorda, que sí, que sempre --molt. Quan et miro tant me fa que la porta estigui oberta o tancada, que d'aquí a unes hores a alguna de les dues ens agafin ganes de córrer en sentits oposats fins a l'infinit i més enllà. Que sigui aquesta l'última vegada que et respiro i demà em calgui tornar a amarrar la barca al moll i aprendre a sargir els forats per on encara tinc tanta por de caure. I que els brins d'heura em tatuïn el teu record als turmells, en carn viva.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Interessant i sensible com sempre...i gràcies per fer-me conèixer la poesia de Miriam Reyes.

Anònim ha dit...

I els teus ulls blau/verd, poder verds, com dius, em fan arrelar-me. Tinc arrels antigues i noves. Records que venen de lluny i nous records que em porten a tu

Anònim ha dit...

Si ens veiessis. Un estiu diferent, on darrera les bales de palla s'hi amaga algú, on darrera les cortines de xarxa s'hi amaga algú, on darrera les roques tallades de mar i cel s'hi amaga algú, on darrera el temps d'estudi a l'ordinador s'hi amaga un blog...si ens veiessis.