dimecres, 3 de juny de 2015

prínceps


que vol ser una princesa, diu, però que no vol estar tancada en cap castell. Que sortirà, que nedarà, que pescarà, que jugarà, que es pintarà la cara i les mans, i que trobarà un príncep que serà sa seua mamà i sa tia Sò. Ja ho veus, bonica. Ens hem convertit en prínceps per a la princesa que no entén de pèsols sota matalassos ni de torres altíssimes que aïllen del món. En prínceps, nosaltres, que hem perdut la reina i encara no sabem què n'hem de fer, d'aquest immesurable tauler d'escacs. Que a estones més que prínceps ens creiem peons i anem fent passets menuts i vacil·lants, ara a la dreta, ara a l'esquerra, ara endavant, ara endarrere, sense marge. Ens hem convertit en prínceps per a la menuda que ens demana que li agafem els peus quan té por del món però no se'l vol perdre, nosaltres que darrerament oblidem els conjurs per foragitar la por i correm el risc de perdre'ns les estones boniques en qualsevol revolt. Nosaltres que no hem tingut mai rei i que tant de bo poguéssim ser alfils per travessar el tauler en diagonal i fugir dels cavalls calculadors que ens encalcen en somnis. 
Que vol ser una princesa, diu, però que no vol estar tancada en cap castell. I que tu i jo som els seus prínceps. Ens pintem la cara i les mans?

2 comentaris:

matilde nuri i espona ha dit...

el joc que mai no et permet guanyar és una gran farsa; nosaltres podem jugar a un altre joc, a un que no ens calgui fer comèdia ni perdre les estones boniques
.

Anònim ha dit...

Que bonic és ser petit on tot es possible.