dimecres, 17 de juny de 2015

dancing shoes

Dancing Shoes, Marty Desilets

anar a ballar amb tu un vespre. Besar-te mentre ballem. Arrambar-me al teu cos, moure'm al teu ritme, respirar-te. Que em desitgis la cintura, el coll, el melic. Desitjar-te tant com quan et miro mentre taral·leges no sé quina cançó i em fa la sensació que a tu també t'ha passat el núvol.

enfilar-me a unes sabates de taló que em fan perdre l'equilibri només per intentar veure-hi més enllà. Abandonar-les rebregades al terra de fusta i deixar-me portar una estona amb els ulls tancats sense por que em trepitgis els peus descalços. Sentir com torna a créixer el desig, indòmit, com l'extremitat d'una estrella de mar. Besar-te. Llargament, densament. Pensar No podré oblidar mai aquest petó, pensar No el sabré escriure mai. No en sabré. 

aturar la música sense saber què t'ha fet més mal: els talons impossibles, les estelles que es claven als peus nus, el silenci obstinat en què es trenquen una a una les paraules que encara voldrien dir-te.  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Las noches te acercan
y enredas el aire,
mis labios se secan
e intento besarte... T'

Manuel (vic) ha dit...

I per què l'has d'ecriure "aquest petó", Sònia? El record és suficient.

gloria abras pou ha dit...

Bella proposta la d'anar a ballar un vespre amb aquestes sabatetes de Ventafocs moderna. El ball té un final quasi tràgic. Prohibida la felicitat als poetes.

Has tret l'inquietant post "Incest". Era audaç i refinat. I parlava d'amor.