dissabte, 2 de maig de 2015

donde los sueños me enflaquecieron

Foto: Manuel M. Vicente
Allí hallarás mi querencia. El lugar que yo quise. Donde los sueños me enflaquecieron.
Juan Rulfo, Pedro Páramo

que me tenga cuidado el amor
Silvio Rodríguez, Óleo de mujer con sombrero


Roselles que esquitxen els marges de les vies del tren, i tu que en voldries un camp sencer, un horitzó infinit de pètals vermells. Quatre roselles esparses que desapareixen tot d'una, com si no haguessin existit mai, com tampoc no existeix l'extensió inabastable que somies. Al vagó, el llibre refugi, el llibre rescat. Tornes a Comala per no recordar els llocs d'on no voldries haver de marxar mai (el lugar que yo quise, donde los sueños me enflaquecieron). Baixes als inferns i et passeges entre morts que no són teus però et recorden els teus i amors que no són teus però s'assemblen als teus (la quería. Estoy por decir que nunca quiso a ninguna mujer como a ésa). Tornes a Comala i deixes l'ànima en suspens, a la vora de les vies, perquè engruni la pena a la mateixa velocitat que el tren i després no pesi tant, no fereixi tant. Perquè t'encaixi en el cos sense esgarrapar-lo gaire. Perquè no renegui del desig intacte, que s'aferra a tu com un pètal obstinat de rosella que encara desafia les ventades.  

8 comentaris:

Audrey ha dit...

Malgrat l'extensió inabastable que somies, no existeixi...que no ens manquin els somnis!.

que me tenga cuidado el amor, gran Silvio Rodriguez!.

M. Roser ha dit...

Suposo que són moltes les persones que han hagut de deixar la seva terra, però sempre la recorden en somnis...
Precioses les roselles que envermelleixen el verd dels sembrats...
Bon vespre.

Anònim ha dit...

Els matins són plens de roselles i de flors blaves, es tracta de saber quines vols o si les vols totes, o si vols viure sense flors; quan et ve la tendresa, quan et ve el nus quan t'; bàsicament això és la querència, també, anar emmagrint les angoixes i els dolors

Anònim ha dit...

T'ompliria els matins si el temps, si les coses, si la vida, fos diferent i tot fos més fàcil.

T'i t'omplo si vols, encara des de la dificultat, encara des de la mancança, encara que ara sembli que res sigui prou.

Anònim ha dit...

Diu la Joana Raspall:

"Les hores em masteguen la vida feroçment.
De què serveix plorar?"

Manuel (Vic) ha dit...

Plorar serveix per alliberar tensions d'una manera natural, evitant la temptació/recomanació/prescripció d'una solució farmacològica rápida i, sempre, addictiva.

Anònim ha dit...



*

els trens, tos porten
un pas enllà de l'ànima?
(desig-rosella)


*

Anònim ha dit...

*

els trens, tots porten
un pas enllà de l'ànima?
(desig-rosella)


*