dilluns, 6 d’abril de 2015

per si


És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut.
Joan Vinyoli, "Abans que neixi l'alba"


És bo de tenir somriures a punt, desats a la rebotiga, per si tot d'una apareix el bes que enyoraves o tornes a dormir una nit seguida sense malsons. És bo de tenir abraçades a punt, rialles a punt, per fondre't en el cor immens de les amigues i brindar amb les galtes envermellides pel primer sol d'aquesta primavera. És bo de tenir a punt la capacitat de meravellar-te, per capturar paisatges que no marxaran mai més de la retina. És bo de tenir somriures a punt per si un vespre s'acaben les llàgrimes i la mort fa mutis, ni que sigui una estona, darrere la cortina. Per si tornes a fer l'amor un altre vespre com si t'hi anés la vida. És bo de tenir somriures a punt, carícies a punt, besades a punt. Paraules per dir-li que. Silencis per mirar-la dins dels ulls. I tot l'amor suspès a la punta dels apòstrofs.   





4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És bo de tenir ganes de comentar textos com aquest, que s'ho val moltíssim.

Anònim ha dit...

"que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci."

És bo poder-te retrobar, besar-te, mirar-te, fer l'amor... malgrat els apòsttrofs

Anònim ha dit...

o potser gràcies als apòstrofs...

Anònim ha dit...



*

a punt els besos
a punt la llum que et besa
quan ells et besen.

*