dijous, 12 de març de 2015

com un record suau

Foto: Queralt jqmj

Tant que l'esperaves, i t'has perdut el moment en què entrava de puntetes per algun esvoranc de la finestra i acaronava amb la punta dels dits les fulles mig pansides de les plantes del menjador. De cop ja no fa fred a dins de casa i pots sortir al balcó amb la tassa fumejant i les torrades i pensar en els ametllers que tampoc no has vist i en el color del mar i els camps verds de l'illa. Tant que l'esperaves, la calor i les maduixes i l'habitació sense calfreds i les finestres de casa obertes de bat a bat. T'has perdut el moment potser perquè badaves, potser perquè divendres et va entrar l'hivern a dins i vas pensar que ja no en sortiria mai més. I tanmateix és aquí, amb olor de pi i voleiar d'ocells, escalfant-te com les abraçades de les amigues, com la seva olor a frec de galta, com la veu que feia tant de temps que no, com un record suau a cau d'orella (te quiero mucho, poquito, nada).

4 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

Encara que no hagis estat conscient del moment exacte, ha arribat per quedar-se una bona temporada, per escalfar i apaivagar a poc a poc el fred d'aquest hivern que et va entrar dins, igual que t'escalfen i t'omplen de calidesa les paraules i abraçades amigues, que aquestes sí, aquestes hi eren i hi són i seran. Aquestes no marxen.

M. Roser ha dit...

Un record suau , perquè en aquesta època de l'any ella tenia la il·lusió de veure
l'esclat de la natura amb la proximitat de la primavera, i somniava en obrir les finestres( de casa i del cor), per airejar els sentiments...I ara un ocell que canta a cau d'orella et porta el seu record suau, com les flors de l'ametller...
Petonets.

Anònim ha dit...



*

com que tu l'eres
no has vist com arribava
la primavera.

*

novesflors ha dit...

En algun moment, el record de la persona estimada i absent floreix com un ametller en el nostre hivern. I llavors, comencem a notar la primavera.