divendres, 27 de febrer de 2015

que ho siguis


i potser no seré el teu amic
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç
Manel, "Criticarem les noves modes de pentinats"

Em passa sovint, aquests dies. Per això no m'ha estranyat que aparegués ella just després, i que passés davant meu pel pas de vianants, sense mirar-me, sense veure'm. No m'ha sobtat que sorgís del no-res just després d'haver pensat en tu, just després d'haver-me quedat mirant fixament la parella desconeguda que creuava pel pas de vianants mentre jo m'esperava amb la moto que canviés el semàfor. M'has vingut al cap i he buscat el rètol del nom del carrer per assegurar-me'n, potser encara vius aquí, o viviu aquí, potser hauríeu pogut ser vosaltres els qui passéssiu davant meu sense veure'm, amb les criatures a coll o al cotxet, amb la gran que ja deu tenir set anys i la petita o petit que no sé ni si existeix. No éreu vosaltres, però hauríeu pogut ser-ho. I just llavors, abans encara que canviés el semàfor, quan el joc de la casualitat semblava massa simple, massa tòpic, ha aparegut ella, carregada amb les bosses d'escombraries, i gairebé he vist un dels guionistes catxondos de la meva vida picant-me l'ullet des de darrere del contenidor de brossa orgànica. L'he vista com sempre, amb els cabells més blancs, potser, tot i que no deu arribar als cinquanta, i prima, i seriosa, i decidida --com la recordava, com la recordo encara. I jo, que ja no tinc res a veure amb si ets o no ets feliç, m'he trobat desitjant que tant de bo que ho siguis. I t'he tornat a oblidar quan el semàfor s'ha posat en verd.   

3 comentaris:

Consol ha dit...

M'ha agradat el relat. Potser sí que ens separem definitivament d'algú quan ja no tenim res a veure en la felicitat de l'altre.

Anònim ha dit...

Gràcies per passar per aquí!

Sònia

Anònim ha dit...




*

moment de l'aire:
quin desig et cridava
enllà de l'ara?

*