dimecres, 25 de febrer de 2015

quan ha quedat resseca


Si com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em convé llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
Ausiàs March

que no renego mai
de cap dels meus amors
(quan han estat amors)
"Dona de principis"


Esborrar. Seleccionar, suprimir. De 50 en 50. Sense mirar els títols dels assumptes. Sense dubtar. Avui no. Seleccionar, suprimir. Esborrar. Cada paraula passera, cada paraula verí. També els teus mots, cada paraula que et va fer ser, cada mil·límetre d'ànima despullada.  

Avui has après que costa molt més esborrar la sang quan ha quedat resseca a les rajoles. Que la crueltat, ja ho vàrem dir, és (gairebé) sempre una elecció. Que el temps del perdó és directament proporcional al gruix del tel de cada cicatriu. I que sempre surt massa car prendre el nom de l'amor en va.

1 comentari:

Anònim ha dit...


*

en esborrar-les,
les petjades romanen
al lloc, eternes.


*