dimarts, 17 de febrer de 2015

estoy atada a la tierra

Foto: Pedro Ignacio Guridi

A no ser en tus manos
donde mejor me encuentro es en el mar.
Gloria Fuertes

Nunca está uno libre; el que no está atado a algo, no vive.
Carmen Martín GaiteLas ataduras


Estic lligada a la terra dels testos que em sobreviuen al balcó de casa. Al mar que flirteja a estones amb la vida del germà --amb un tros de vida meva. A les escales de la calle B del barri de Forestal Alto, a Viña del Mar, i a la foto en blanc i negre que em diu que hi pertanyo. A l'abraçada que un vespre d'hivern va recompondre totes les peces (a les arestes de les peces que encara fan trencadís a l'ànima). Estic lligada a aquest silenci de dins, espès i fosc, sense cap llàgrima. Al seu silenci tenaç, aquesta manera blanca de dir-me que no hi sóc, que no m'hi té, que no hi és. Al meu orgull menut, infantil i pàl·lid, de nena ferida. A l'eco del plor rebotant contra les parets d'un hospital, d'un centre de dia, d'una residència. Al plor del plaer, quiet i calent, dels dies amb tu. A la teva olor, als teus cabells damunt la meva falda, a tu en mi, sense fissures. A la cicatriu del dit anular de la mà dreta. Al fred que me l'enceta aquest hivern. Als esmorzars somnolents a la cuina d'una casa que no és la meva. A l'olor del cafè i a les torrades nues. Estic lligada a la terra. I a la mar de fons, totes les nits que no tinc les teves mans.  

5 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

Crec q, a allò que estic lligat és a la profunditat, al fil que tot ho cus...

Anònim ha dit...

Les cicatrius les tenim totes, és bonic que les comparteixis

August Garcia ha dit...

M'agrada molt la cita de Carmen Martin Gaite. Realment, tot i que quan ets jove clames ferventment el contrari, necessitem estar lligats a alguna cosa, no en el sentit de perdre la nostra llibertat sinó perquè sense lligams… per a què coi ens serveix?
Com arrelar en l'aire i continuar vivint? (hi ha plantes que crec que ho saben fer, jo no).

novesflors ha dit...

Jo també estic d'acord amb la frase de Carme Martín Gaite. M'agrada també el comentari de l'August. És això, justament.

Anònim ha dit...



*

El jo més lliure
pot aprendre l'essència:
ésser és lligar-se.

*