dissabte, 28 de febrer de 2015

el mateix


ve al rescat sense fer preguntes --en vint minuts a Orfila--, i saps que amb ell no et caldrà justificar-te. Que pots dir, simplement, estic trista, no puc, no en sé, i arrecerar-te en el silenci després. Que no et demanarà raons ni farà judicis. T'abraça --l'abraces-- i t'adones que, de fet, t'ha vist plorar així ben poques vegades, i mira que n'heu passat, tots dos, els últims quinze anys. Avui torna a saltar a la trinxera per cobrir-te, per treure't del fang, per fer, si cal, de pantalla humana, encara que cap dels dos no sapigueu des d'on disparen els projectils. Per mirar-te als ulls mentre parles. I entens, mentre xarrupes el cafè i menges sense gana un tros de xurro estantís, que si hi és, si hi ets, si ve, si hi vas, avui i ahir i demà i sempre, és perquè dediqueu temps, amor i compromís a cuidar el vincle, a nodrir-lo, a fer-li el boca a boca quan li falta l'aire. El mateix temps, amor i compromís que altres dediquen a les seves parelles o als seus fills. T'estreny la mà damunt la taula i et diu el nom. I tu, que eres aigua, tornes a recuperar la terra.    


8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que bé tenir algú així.

Lucia Palliser ha dit...

I sí, estimada, va bé algú que t'aixugui les idees quan vénen humides.

Ricard Garcia ha dit...

M'ha emocionat quan dius: "T'estreny la mà damunt la taula i et diu el nom. I tu, que eres aigua, tornes a recuperar la terra." Molt!

M. Roser ha dit...

Tenir algú que eviti que t'enfonsis quan ja no pots més...Que t'abraci i que no t'importa que et vegi plorar...
La vida sovint no ens deixa triar a qui volem dedicar el temps...
Petonets.

August Garcia ha dit...

Tenir cura dels vincles amb els que estimem i ens estimen és una feina pacient, sorda i no sempre prou valorada. La prova de foc que calia fer-ho és que el vincle, si no, es laxa fins que se'ns esmuny de les mans quan més el necessitàvem…
Vivim temps de no-compromís.

Manuel (Vic) ha dit...


Et deixo un link, Sònia.
http://www.psicologiasolucions.com/index.php/pascat

Anònim ha dit...



*

des d'aquest altre,
des del jo més endintre:
sols des del "des de".

*

Arantxa ha dit...

quin tresor... felicitats...