diumenge, 1 de febrer de 2015

com s'encalla l'artèria


l'horitzó no és cap línia
i el silenci no és cap calma
I Déu en algun lloc

Me estoy desollando de añoranza.
No puedo beberme el café, de tan salado.
Txus García, "Miss X", Relatos marranos

la porta del lavabo torna a encallar-se. Tu saps, però, que només cal un joc hàbil de canell per trobar el punt exacte que obre el camí capaç de destravar-la. Saps que no et quedaràs a fora --que no et quedaràs a dins. Que no reviuràs malsons de claustrofòbia d'aquells que et fan caminar i caminar i caminar i caminar com si l'horitzó no fos cap línia --com si el silenci no fos cap calma. La porta s'encalla com s'encalla l'artèria, però la sang sempre troba camins per alimentar les venes, et diu ella, i brindeu pels regals, pels girs insospitats dels guionistes, per tots els dies que el vent és a fora i el desig a dins. La sang sempre troba camins i ella sabrà trobar les paraules, per més que ara li sembli impossible. Tu també, potser, algun dia. Només cal trobar el joc de canell, la giragonsa imprevisible, el camí no projectat, no calculat al mínim detall. Tancar els ulls i respirar-ho tot: el desfici, la por, el desig, l'amor --hasta las trancas--, l'alegria de dins, les rumbes i els regals, els textos que saben dir el que tu no saps --Me estoy desollando de añoranza, no puedo beberme el café, de tan salado.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bonic i eclèctic. Hasta las trancas?

novesflors ha dit...

Caminant fem el camí, tal com deia el poeta.

Anònim ha dit...



*

obrir les portes
en el gest més exacte
de fets i pensa.

*

August Garcia ha dit...

"els textos que saben dir el que tu no saps" com tu has fet a "I Déu en algún lloc". M'està agradant molt, cosa que vol dir que el pateixo molt, també.
Gràcies!

ester ha dit...

Vaig venir, vaig venir... I si torno a tenir oportunitat repetiré sens dubte, tot i que aquest cop presentant-me!

Una abraçada per tu també!

Manuel (Vic) ha dit...


I Déu en algún lloc.

En l'infinit?

O, déu enlloc?

Segueixo tenint FE en els homes i les dones de la terra.

Txus Garcia ha dit...

:)