dilluns, 12 de gener de 2015

ya veremos qué haremos con este querer

Carsten Frenzl
Si no temblara cuando me besas
¿tú crees que estaría aquí contigo?
Quédate un rato,
ya veremos qué haremos con este querer
Alejandro Martínez, "Contigo"

la boira a fora, desdibuixant sense pietat les línies de la carretera --la boira a dins, teranyines que atrapen el batec de cor com si fos un insecte dissortat. Tu i la teva por aferrades al volant d'un cotxe, la teva por i tu transitant per enèsima vegada camins incerts. Et promets que quan arribis a casa esborraràs totes les paraules que encara supuren verí a les parets de l'ànima. Selecciona, Suprimeix. Totes. Les brutes i les altres. Les tòxiques i les que en algun moment van intentar construir passeres per salvar l'aigua. Selecciona, Suprimeix. Que la vols neta, l'ànima, per oferir-la a qui la mereix. Per demanar-li que es quedi, ni que sigui una estona. Encara que no sapiguem què hem de fer amb aquest voler.   



4 comentaris:

Sara B ha dit...

ni què farà aquest voler amb nosaltres

Manuel (Vic) ha dit...

Avui en dia costa trobar persones que no vulguin fer res. Bé, només companyia. Ni que sigui una estona. Ni que sigui un matí o una tarda, o tot un dia. Només companyia, però.

M. Roser ha dit...

Les boires de fora( que jo trobo d'una bellesa màgica)el vent que bufa les pot esbargir... Les que costen de marxar, són les de dins, necessitem una bona dosi de bona voluntat; un cop el cor net, podrem repartir somriures!
Bon vespre.

Anònim ha dit...



*

sóc, jo sencera,
tot allò que m'esborro,
i aquesta boira.

*