dimarts, 20 de gener de 2015

per tots els anys que encara ens queden

Gorka
y hacer burbujas de amor por dondequiera
Juan Luis Guerra

deixo de mirar-la als ulls quan responc la pregunta que deixa al descobert la causa primera de totes les bronquitis. Potser farà sempre mal, i no cal donar-hi gaires més voltes. Busco un punt en la paret de la consulta mentre parlo i em quedo aferrada als peixos de colors del mes de gener del calendari. Em véns al cap, Pensa en peixos de colors nedant dins d'una peixera, i també, Pensa en les ungles dels dits dels peus. Conjurs d'estar per casa per salvar els moments en què ens faltava l'aire, per deixar en suspens els dies foscos que no tocaven perquè no queien en blue monday. Darrere els peixos et veig a tu, recollint-te els rínxols en una cua i fent ganyotes a la càmera qualsevol dia d'aniversari familiar, i continuo pensant-te quan després d'aquesta pregunta en ve una altra de pitjor, una que esquinça la cuirassa íntima, la defensa nuclear, Pensa en peixos de colors tancats dins d'una peixera, si avui fossis a prop em tocaries suaument l'esquena de la manera que saps que no salta i em parlaries fluixet fins que es desfés una mica el nus. Pensa en les ungles dels dits dels peus. I llavors m'agafaries les dues mans i em miraries directament als ulls, Convida'm a un cigarret indi d'aquests que tens, i sortiríem al balcó, o al carrer, o al porxo, i tornaríem a pintar un cercle de guix damunt de les rajoles que ens protegís del fred i dels llops i de la boira. I m'encomanaries aquest riure teu, que has heretat de la mare, i brindaríem per tu i per mi, per tots els malsons escombrats a cop de conjur, per tots els anys que encara ens queden per estimar-nos.      

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Quina felicitat pensar que encara podem compartir molts anys amb la persona estimada...:)

Anònim ha dit...



*

saps que una imatge
--i avui tries els peixos--
del buit et salva.

*