dimarts, 6 de gener de 2015

i un lloc sense arestes


T’és fàcil escriure 2015. No vacil·les com cada any quan cal canviar la data. Deus tenir pressa per oblidar el 2014, i tanmateix ha acabat amb un comiat triomfal, de regals a mans plenes. Vas bufar les flors amb els ulls tancats i vas escollir la confiança. Qui t'ho havia de dir, a tu que et costa tant imaginar futurs. Vas saltar per damunt de la por de no saber quina forma tindrien els teus somnis, i a l'altra banda hi vas trobar una tardor que vessava vida pertot. I uns pulmons entelats, i un desig desconcertant, i la vida naixent tossuda a l'habitació més arrecerada de casa. Silenci per fi, sense acúfens. Una casa plena de sol per a la mare, i un llibre que degota totes les paraules que et sobren quan ets capaç de mirar-la directament als ulls i no sentir que tornes a morir una mica. Ciutadella a l'hivern, després de tant, després de tot. Porxo, bicicleta, mar, estufa de llenya. Un lloc per a tu a la casa de nines de la neboda. T'és fàcil, ja ho veus, escriure 2015. Potser perquè ja no t'és tan difícil, al capdavall, imaginar futurs. Una casa amb finestres de color verd i un terrat amb roba estesa, sense fred. Una cuina gran que t'arreceri de totes les ventades. Les paraules que diuen aquest sentir que fa tants dies que et crema el ventre i t'encén la pell totes les nits que no hi és. Una casa amb terra de fusta i molt de sol tothora. La mare a dins, una espelma encesa al racó de la quietud. I un lloc sense arestes per a cadascun de vosaltres. 


2 comentaris:

Anònim ha dit...




*

quan tot ho dónes
des d'un cor sense arestes,
l'any s'il·lumina.

*

Manuel (Vic) ha dit...

El sol és font de vida. De benestar. Excita la melanina. Necessari per a la síntesi de la vitamina D. Bo pel metabolisme del calci. Pels ossos, doncs.
El sol, com el plor, és un altre remei natural contra la tristesa.
El sol i prendre un vermut negre amb olives i escopinyes.