diumenge, 21 de desembre de 2014

tot a lloc

Foto: Rosa Carbó

Tinc a les mans tota l'aigua d'ahir,
tots els arbres d'avui.
I Déu en algun lloc

tornar lentament i suau
com si mai no haguérem marxat
Anna Montero, Serenitat de cercles

Tornar a les fulles verdes contra la boira, a les branques dels arbres retallades en el cel. Tornar a l'illa, a la casa amb barreres de fusta a l'entrada on un dia vas imaginar que hi podies morir --que hi podies néixer. Tornar als esmorzars al balcó, al sol d'hivern. Tornar a la mare --te quiero mucho, poquito, nada--, sense dolor. Tornar al cos com qui recompon un gerro trencat perquè no vol llençar-lo encara, perquè prefereix aprendre a estimar-ne les esquerdes, els pedaços que ja no encaixaran mai més de manera perfecta --perquè el vol, simplement, perquè és seu. Tornar al nus reconcentrat del teu desig, l'ou de fusta que tanques ben fort dins del puny i amagues darrere l'esquena. Tornar, deia la poeta, com si mai no haguéssim marxat. I trobar-ho tot a lloc.

4 comentaris:

Anònim-2 ha dit...

Record de Whitman:
Adam de cos en repòs,
al sol va ofendre
(Les fulles d'herba sense
retorn. Tossudes, lliures.)

Anònim-2 ha dit...

Els accents, sempre els accents,...

Record de Whitman:
Adam de cos d'escorça,
al sol va ofendre
(Les fulles d'herba sense
retorn. Tossudes, lliures.)

Maria Gaetana A. ha dit...

Avui ha engegat l'hivern. Com en l'apunt, ha estat un dia de sol clar, finíssim que m'ha fet pensar en l'estiu. Més exactament, en

* L'estiu segons Vayreda *

El nen, amb flauta
de canya dalt l'alzina,
dissol la calma.
(Conversen la font i el vent.
Al rec tremola l'àlber.)

Anònim ha dit...



*


tornar, com ara.
o és el lloc qui torna?
sorral i onada.

*