divendres, 19 de desembre de 2014

seguim

Jedediah Laub-Klein

i aquest cop els comiats són una porta oberta de bat a bat, amb tot el sol a dins de casa i un balancí al porxo. Darrere hi ha els llibres, i un projecte que estimes des que el vas veure néixer, i unes companyes inoblidables. On ets ara, no es desmunten a trossos ni els envans ni les teulades, ni s'escrostona el guix de les parets, i la barana del balcó torna a sostenir-te. Al davant, no hi ha ni deserts ni oceans infinits per travessar. Aquest cop hi ha agraïment, miracle, regals, rumbes i desig, amor a les puntes dels dits, equilibris il·lusionats damunt les cordes fluixes de la vida. Avui no hi ha vertigen, no hi ha buit, no hi ha pànic. Hi ha el cor, que et duu de dret a les aules, de dret al nucli del teu desig, de dret a la textura gairebé tangible dels teus somnis. En la vida hay que saber estar, et deien avui, que la vida ya sabemos cómo es. I seguim. Seguim.

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Endavant, doncs.
Bon Nadal.

Anònim-2 ha dit...

Tener gracejo,
vivir con gracia y tino.
Útil consejo.

(Sufrir un humor mezquino
da traza de ladino).

Anònim-2 ha dit...

Més arregladet, amb els accents a lloc...

Tener gracejo,
vivir con gracia y tino.
Feliz consejo.

(Sufrir de humor mezquino
condena a ser ladino.)

Anònim ha dit...



*

perquè a vegades
els déus poden somriure'ns,
somriu encara.

*