dilluns, 22 de desembre de 2014

salvar-se

Ibar Ricardo Morgado

per fer la truita, em deies, s'han de trencar els ous. No volies salvar-te ni que et salvessin. M'ho deies sovint, i de vegades pensava, què vols que et digui, vols dir que cal. Les ferides primeres cremaven tant que estava convençuda que no seria capaç de suportar-ne cap altra --emplastre sobre emplastre sobre emplastre. Però tu insisties, per fer la truita s'han de trencar els ous, i jo, que no volia tornar a trencar-me per dintre, et mirava i sabia que un dia ens diríem adéu i hauria d'arreplegar-me els trossos. Que no vingui ningú a vendre't fórmules màgiques, kàrmiques, analítiques, còsmiques, per salvar-te, Sò. I jo et deia que sí però de dins era que no, o a mitges, què vols que et digui, vols dir que cal. I aquí em tens, un desembre més, amb la mateixa convicció teva, vivint-ho, sentint-ho, ficant-m'hi fins al moll de l'os, travessant-ho, sent-hi. Ja ho veus. Després de tu, no m'ha tornat a fer por cap trencadissa. I a la vida, ja vam dir-ho, no hi hem vingut a passar-hi de puntetes.   

  

4 comentaris:

Maria Gaetana A. ha dit...

Anònim(a) amic(ga) dels haikús,

Fa molts dies que no dius res. No desitges encadenar algun qualsevol dels haikús que m’has ensenyat a fer? Deixo una llavor petita, si la vols: “fer del gel cristall”. Mentrestant, plego. Has estat un mestre generós. Gràcies.

Maria Gaetana Agnesi, bruixa d’Agnesi.

Maria Gaetana A. ha dit...

Els deures, és clar...

Fonoll de marge,
pagat amb besos absents.
La tendre forja
on gel i estelles punyents
es fan cristall dolç i ardent.

Anònim ha dit...



*

aquells qui estimo,
la vida, que m'estimo:
com cal passar-hi?

*

Maria Gaetana A. ha dit...

:)