divendres, 26 de desembre de 2014

i amb el que no



per damunt de tot, jo t'he estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Va ser el que vaig triar.
* * * *
Per parlar de l'amor del present cal parlar de l'amor del passat.
Marilia Samper, L'ombra al meu costat


els vam trencar tots. Els ous, vull dir. Per fer la truita. I des que no hi ets, no sé dir-te si el que en va sortir després van ser uns ous remenats o si se'm va cremar l'invent a la paella. Menjo sopes, en tot cas, encara amb el record recent d'una abraçada, Fes-me el favor de ser feliç, i sec amb la germana al porxo de l'hortal com aquell vespre d'estiu vaig seure amb tu, i ella em posa emplastres de trementina damunt del txakra del cor. No hi ha judicis sumaríssims amb condicionals eterns, no hi ha imperatius impacients ni odioses perífrasis d'obligació. Hi ha un lloc per a mi en la seva vida, amb tot el que puc donar i amb el que no. Sobretot, potser, amb el que no --amb les ferides que no tanquen, amb l'enyor de tu, amb totes les closques dels ous trencats a la vora del plat, mentre menjo sopes.    

1 comentari:

Anònim ha dit...



*

hi ha un lloc que calla.
hi ha un lloc amb tots els dies.
asseu-t'hi a l'ombra.

*