diumenge, 9 de novembre de 2014

però sempre

Volkan Olmez

no es necesario que echemos de menos algo para que nos falte
María Zambrano, Esencia y hermosura


no escric mai per dir que no et trobo a faltar. Que travesso dies, setmanes, de vegades mesos, d'esquena a tu. Que no em véns al cap quan arriben notícies inesperades que obren horitzons nous i m'esclata a dins la il·lusió de celebrar-les, d'obrir una ampolla de vi negre i brindar amb llavis humits i pupil·les brillants. Que no em surt d'escriure't quan arribo a temps de veure néixer la neboda en una habitació de casa, quan m'atreveixo a bressar-la sense por que se'm trenqui a les mans com si fos de vidre i correria a escampar la notícia pels carrers del barri. No escric mai per dir que de vegades, potser més últimament, ja no em véns al cap --ja no em véns al cor-- quan la mare em reconeix la veu i torno a casa sense entendre res del que em passa per dins. Quan retrobo el desig en un cos que no és el teu i torno a tremolar damunt la pell i sota la pell, i se'm perd l'aire fins que em perdo jo i em batega el crit contra les finestres. Quan celebro la vida i l'amor amb les amigues i sé que hi són, que hi sóc, que ens cuidem, i que seria fàcil dir que per sempre. No escric per dir que no penso en tu quan em llevo avui i diposito una papereta en una urna i penso en la mare, en l'amic mort, en les batalles que han deixat cicatrius i pèrdues humanes pel camí. Que alguns dies, fins i tot, escolto Silvio i a la segona nota has fet mutis per l'esquerra. Que hi ha tants moments, tantes llàgrimes i tants somriures que no et trobo a faltar.

però que sempre --sempre-- em faltes.

1 comentari:

Anònim ha dit...



*

ja no t'enyoro
per això sento a voltes
que tu me manques.

*