dilluns, 10 de novembre de 2014

en cap de les dues

Shayna Hobbs
t'han escollit un nom que llisca quan el dius i que sosté en només tres lletres la suavitat i la dolçor que van acompanyar-te el dia que vas néixer. Miro com dorms en el cotxet, tranquil·la i confiada, i recordo la teva mare el dia que va parlar-nos del desig de tenir-te. Sense venir a tomb, sense que respongués a cap pregunta o a cap interpel·lació --sense voler, doncs, convèncer ningú, parlant simplement des d'ella, des del seu voler, perquè sí, per compartir-lo--, va començar a explicar-nos el que la movia a esperar-te, a crear-te, a parir-te. El que l'empenyia, des del cor de les entranyes, a buscar-te, tot i que fos difícil, tot i que li cremessin encara al cos dues cicatrius traumàtiques i a l'ànima la pena i la ràbia per la violència obstètrica. Parlava, ella, de tu, sense conèixe't encara, i li vessava pertot el desig, el sentit profund del seu voler, el sentit profund de la seva opció de vida ara i aquí. I jo, que l'escoltava envoltada dels nebots que aquests dies m'omplen la casa de riures i enrabiades, de plors i de jocs, de petons i de bons dies arrapats a les cames, jo que defensaria aquests menuts amb el zel d'una lleona si mai ningú s'atrevís a fer-los mal, jo que vaig veure néixer en una habitació de casa la petita que ara dorm al bressol i m'aferra el dit índex amb la seva mà minúscula, jo que sé que me'ls estimaré tots ja per sempre, escoltava la germana i li reconeixia el voler, el desig, l'experiència, perquè era autèntica, perquè era la seva; i sabia, al mateix temps, que no era la meva. Que jo mai no he pogut parlar així perquè mai no ho he sentit. I que la capacitat d'estimar, el desig immens de donar, no era absent en cap de les dues.   

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciós, com sempre. Gràcies per tots els regals, Sònia

Anònim ha dit...



*

el que sóc ara
mentre tu començaves:
el nom que et sigui.

*