dijous, 9 d’octubre de 2014

ressaca de Birnam


Adrian Paine (CC BY 2.0)

"Amb la paraula només tenim la clau d'una porta que no té pany. 
I a més, és la clau equivocada.
I la porta no dóna enlloc."
Víctor Sunyol, Birnam


em dius que sí. Simplement. Sí. I em ve al cap el Birnam i les paraules que són aire i que no, que no ens diuen, que no diuen, i em demano per què ocupo el temps omplint aquest de cinc o sis universos. Per què imagino que les dues lletres de l'adverbi contenen tots els llistons del pont que voldria cap a tu. Per què, si al capdavall no. (Sunyolejo, però diria que a ell no li sabrà greu.) Per què, si probablement aquest no conté res del que érem, res del que som; si potser és cert que aquesta porta no té pany, i perdo el temps buscant-lo mentre la clau se'm rovella a les mans. I si és cert que no hi ha pany, si és cert que la porta no dóna enlloc, llavors tu i jo què vam ser? Vam ser? ¿Va ser, el món que teixíem amb la complicitat dels mots? ¿O només suràvem damunt dels adverbis i els noms i els adjectius com qui salta a peu coix per les caselles d'una xarranca i no arriba mai al cel?

un sí, només. Un ham recargolat i un branquilló que se m'estella als dits. Callo i et busco el respir en cadascun dels òrgans que em fan, que em són. Encara hi ha l'eco del desig, l'eco del riure, l'eco de les llàgrimes que ens inflaven els ulls, l'eco del dolor-plaer espetegant contra les parets del ventre. Eco-silenci. Silenci ple. Silenci.

1 comentari:

Anònim ha dit...



*

des del silenci
també els mots ens basteixen
sòlides cambres.
(un "sí" pot obrir portes
que mai no imaginaves)

*