divendres, 24 d’octubre de 2014

dona rosella

Anita Moll
quan sobreviure forma part de l'essència
Aspencat

Torna, ella, i li noto en la veu, malgrat la debilitat inevitable, la solidesa de sempre. No li dic que he tingut por, alguns moments, tots aquests dies. Li dic He pensat en tu, li dic Sabia que tot aniria bé. Què sabem? No res, de fet. Ens ho inventem, una mica per anar tirant, una mica per defugir el neguit, un molt per no dir en veu alta Et necessito. I jo me l'he inventada invencible per no confessar No podria viure sense tu, i l'he imaginada alzina eterna, olivera antiga, castanyer immortal. I ella ha tornat rosella fràgil que no perd els pètals amb un cop de vent, per més fort que sigui. Ha tornat dona d'heura, arrapada per sempre a les parets esquerdades de la meva vida, per recordar-me que qualsevol cicatriu, fins la més castigada, pot ser besable. Ha tornat dona tapís, amb la pell i l'ànima cosides a trossos, per continuar expandint-se fins a l'infinit i abastar fins i tot els racons que sempre queden a l'ombra. Per omplir de llum la meva por de caure. Ha tornat. Per quedar-se. 



1 comentari:

Anònim ha dit...



*

tan invencible
com un cor que tremola,
com la por teva.
(arbre que al vent fa moure,
paret que abraça a l'heura)

*